09 de agosto de 2016
09.08.2016

«Dress code» firer

09.08.2016 | 08:15

Comença el compte enrere per a l'inici de la setmana gran de Xàtiva, on els carrers i places de la nostra ciutat s'ompliran de gom a gom de visitants d'arreu del país que no es volen perdre la Fira d'Agost. Quan penses en fira és inevitable que el primer que et vinga al cap siga la calor. A això hi ha que sumar-li l'aclaparament de gent, l'olor de salmorra mesclat amb sardines torrades i pollastre rostit, la música de moda d'eixe estiu que no para de sonar, junt a l'home de la tómbola reclamant que jugues per un bon premi. El bullici en general que fa que aquesta fira siga tan especial. Però, no tot s'hi val a l'hora d'acudir al real. S'ha d'intentar seguir un dress code per a anar a la fira. Per a aquells que no entenen aquest terme, l'explicaré. El dress code és un codi de vestimenta basat en una sèrie de regles adoptades socialment que especifiquen la manera correcta per vestir-se en determinades situacions. A la fira, hi ha un dress code bàsic, sobretot en complements. El gaiato i el ventall no poden faltar. Un bon barret per protegir-te del sol també és quasi necessari. De calçat, que siga còmode per caminar durant hores, que salvaguarde de les trepitjades de la gent, i alhora fresquet per deixar respirar el peu. Les espardenyes són el calcer ideal.

D'uns anys enrere, s'ha ficat de moda contractar una xaranga de música i anar disfressats fira amunt fira avall. No, la meua recomanació és no. La fira no té tradició de disfresses i açò s'assembla més a un acomiadament de solter per Magaluf que Xàtiva. Entre tots hem d'intentar mantenir les tradicions i mostrar una imatge de fira arrelada al temps. A la samarreta, el dibuix d'una tallada de meló d'Alger seria genial. Més típic impossible. A més a més, portar una botija amb aigua ben fresca seria magnífic. Encara que enguany al must no són representatives aquestes figures. La imatge de la fira és un Felip Vé. El meló i la botija han passat a millor vida.

Baldament, pensant-ho una mica millor, qui ha marcat aquestes tradicions? Perquè no es poden crear de noves? Com diu la dita, les regles estan per a trencar-se. I açò són simplement idees que em venen al cap una calorosa vesprada d'estiu, on les imatges de la fira van a la meua ment totes d'una. Una fira que sempre es porta a dins, que es recorda, que s'estima. Que ens fa tornar nens. Que ens fa viure la fira. La nostra fira i la de cadascú.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine