Quaranta anys de la inauguració de la Pedra o pedrot com a monument a l'esforç i la resistència oferida pels nostres conciutadans avantpassats, veïns d'una ciutat indestructible. Obelisc en memòria d'uns valents anomenats maulets, defensors de Xàtiva i dels Furs valencians. Quaranta anys d'homenatges, alguns d'ells més concurrits que no altres. Unes vegades amb suport institucional; altres vegades (20 anys) sense ell. Però sempre recordant el nostre passat, la nostra història, la nostra cultura. Per alguns, innecessari. Per a d'altres, imprescindible. Quaranta anys del monolit als nostres predecessors. Per a uns pocs impresentables i en massa ocasions, diana d'agressions vandàliques d'ignorants o de ments obtuses i botifleres. Per a molts d'altres, lloc de reconeixement a l'esforç i la lluita en defensa dels drets i les llibertats de tot un poble.
Quaranta anys del monòlit, però molts més anys de reivindicacions. De demanar respecte cap la nostra llengua, cap a les nostres costums i en definitiva cap a les nostres arrels. De voler recuperar drets retallats, fins i tot prohibits, o directament abolits.
L'esperit maulet continua vigent i actual. Defensant el nostre patrimoni i la nostra volguda llengua. I està present quan ens manifestem en contra dels retalls socials. Quan s'exigeix millor finançament per al nostre poble. Quan es reclama educació i sanitat públiques. Demanant sous decents per als treballadors, així com unes pensions dignes per als nostres majors. Si, aquestos, entre d'altres, són els desitjos i les reivindicacions de hui; els del poble, en definitiva els dels Maulets del 2018, del present.
