El naixement de San Felipe

Commemorem hui el 317 aniversari de la desfeta de Almansa, recordant les greus conseqüències que va tindre per a Xàtiva, la qual va ser socarrada durant uns mesos, fins que un canvi d’opinió del monarca absolut, Felip V, la va fer renàixer de les seues cendres, en forma de «nueva colonia de San Felipe». Dos segles més tard, Jaime Lorenzo Villanueva, des de la seua posició com a diputat en les Corts de Cadis, va defendre la derogació d’aquest nom. Recostruirem breument com va poder ser el naixement de San Felipe.

La desgràcia per a Xàtiva començà un 22 de maig de 1707, quan les tropes d’Asfeld, victorioses en la batalla d’Almansa, iniciaren l’assalt a una ciutat que no acceptava el triomf dels exèrcits defensors de la causa borbònica en la Guerra de Successió. L’inici de l’extermini es va iniciar quan un furiós D’Asfeld va enviar informes molt negatius a Madrid queixant-se sobre la forta i inesperada resistència d’una urbs, que li havia fet perdre molts soldats. Xàtiva mereixia un càstic exemplar. El 17 de juny va arribar en forma d’edicte. La ciutat havia de ser exterminada i José Chaves va ser el «comandante executor».

El 19 de juny va començar l’incendi, però d’una forma moderada. Més que por al foc, Xàtiva tindria terror a uns soldats mercenaris que tenien carta blanca per a iniciar el saqueig pensant escorcollar habitatge per habitatge a la cerca d’or i argent, o qualsevol altra cosa amb algun tipus de valor. Mesos de rapinya i saqueig fins el 6 de desembre del 1707, moment en què arribava el decret que revocava l’ordre d’extermini, i iniciava la llarga història de San Felipe, com una nova colònia a construir sobre l’antiga Xàtiva, seguint la voluntat del monarca

Sembla que va ser Melchor de Macanaz, «juez privativo de confiscaciones de bienes rebeldes», el que va convéncer a Felip V. No es podia malbaratar tanta riquesa. La Segona ciutat del Regne de València tenia una rica horta per a recaptar impostos, i a més podia ser un lloc on arrelar soldats llicenciats, que per vellesa o ferides, no pogueren ja servir a l’exèrcit. Un sostre i pensió alimenticia va ser el premi a recollir pels anys de lluita. Entre febrer i abril de 1708, es van conrear les llavors per iniciar la lenta reconstrucció d’una ciutat, que a patir d’aleshores, escriuria la seua història en castella, i més quan per decret ja s’havien l’abolit els Furs del Regne de València. L’òrgan de govern encarregat de dirigir les ordes de Macanaz, va ser la noblesa botiflera formada pels Cebrià, Ortiz, o Llinàs, entre d’altres. El primer de tot va ser fer retornar a la població exiliada en la seua terra. Primer caldria recompensar als veïns que havien sigut fidels a la causa borbónica, permetent la recuperació de les seues cases i propietats. Si no apareixien en un termini de 40 dies, aquestes serien repartides entre nous colons que s’atreviren a emigrar a San Felipe. El mateix es faria amb el nombrós clero regular. Els convents serien de nou ocupats però només amb un màxim de 12 frares per comunitat.

Els notaris, simpatitzants de Felip V, que abandonaren la ciutat abans de l’assalt del 22 de maig, van ser els encarregats d’adaptar tot el sistema foral valencià a les lleis de Castella. Tornaren a San Felipe, amb l’objectiu de documentar la destrucció de tots els papers de l’antiga Governació, dels Arxius, de bona part dels protocols privats, i de les escriptures de les comunitats religioses. Ells haurien de refer tot el sistema jurídic i de la propietat. Tasca que va dur dècades i que suposem no va assolir una plena seguretat jurídica, fins a quaranta anys després, amb la publicació final de las «Ordenanzas para el buen gobierno de San Felipe».

Es va barallar a més la possibilitat de variar l’estructura urbana i d’estudiar què fer amb els béns dels austracistes morts en el camp de batalla. S’havien de castigar els seus hereus?. Tota una sèrie de problemes que es plantejaren quan encara la victòria de Felip V no estava totalment assegurada. A la batalla de Saragossa, d’agost de 1710, la derrota dels botiflers, obria una porta d’esperança a una possible reconquesta austracista del Regne de València, la qual es va tancar definitivament amb la signatura definitiva de la pau d’Ultrecht al 1713. El projecte de San Felipe continuaria endavant.

La idea de modificar el plànol urbà es va deixar prompte de costat. Era molt higiènica però extremadament cara. Es volia apartar San Felipe de la serra i fer-la créixer en direcció Occident, allunyant-la dels arrossars que s’estenien per tota la vega del Puig, amb l’objectiu de millorar la salubritat pública. Llavors es pensava que el paludisme era conseqüència de les aigües estancades, que enverinaven l’aire. Encara es desconeixia que el mosquit anòfeles era l’agent vector de la malaltia

El motor de la riquesa agrícola xativina va ser per aquell temps el conreu de l’arròs. Suposem que els plets sobre les propietats serien innombrables, i refer l’estructura de la propietat sense papers ni protocols, una tasca titànica. Em pregunte què va passar amb les propietats confiscades als austracistes?. Cas dels Pròxita, per exemple.

Hui propietat molt conegudada a Xàtiva perquè el cantant local Pep Gimeno «botifarra», l’ha rehabilitat i convertit en un museu etnogràfic, obert a la recuperació de la cultura popular, i divulgador de qualsevol manifestació artística i cultural.

El justícia Civil i Criminal de Xàtiva, Juan de Pròxita y Cerdà va empunyar les armes per a defensar la causa del Arxiduc Carles, abandonant la seua alqueria de 80 fanecades d’hortes i arrossars sita en la partida de Meses. Però aquell noble va ser previsor, i abans de marxar a la guerra, va deixar testament escrit, on lliurava la propietat en herència, a la seua dona Eulalia Exea, i a la seua filla, Antonia Pròxita. Juan de Próxita sembla que ja no va tornar a Xàtiva, i no sabem si la seua família va poder continuar vivint en la propietat, o aquesta va ser confiscada per Macanaz. La configuració de San Felipe es va donar per acabada a 1750, moment en que va quedar convertida en una ciutat castellana més del nou estat absolut.

Suscríbete para seguir leyendo