Segurament en aquells mesos del 1599 València va ser l'última vegada que es va veure «habitada» per una cort reial per a un esdeveniment de tal importància. A València s'havien celebrat les bodes de Pere el Ceremoniós amb Elionor de Sicília, el 1348; la infanta Isabel, germana de Martí l'Humà, s'hi casà, el 1407, amb Jaume d'Urgell, el Dissortat; Alfons el Magnànim es desposà amb Maria de Castella, a València, el 1415. Però el casament de Felip i Margarida d'Àustria superava amb escreix aquelles bodes encara medievals i sense l'excés estètic barroquitzant que podem detectar el 1599.
Fins al punt que la ciutat tota es transformà per a tal efemèride, ni que fos amb canvis de caire circumstancial: teles pintades, construccions vegetals simulant arquitectures (murtes, branques de taronger amb fruites, etc.), objectes quotidians usats per embellir façanes i altars (safates de plata, copes, plats, etc.) o els productes dels menestrals decorant els carrers per on havia de passar la comitiva. A més, durant l'estada en València, els reis visitaren, junts o per separat, llocs com El Puig, l'Albufera -on «fueron a holgarse y cassar haves volátiles»-, el Pla de Quart, diversos convents i esglésies, el Baluard o Ciutadella, les sitges de Burjassot, el Grau... I fins i tot vistaren la Universitat. La corporació municipal, encara, organitzà diversos actes de benvinguda: les entrades dels monarques es revestiren del major luxe possible, sota pal·li, i els oficials lluiren robes noves, como narra Gauna. Però també es feren processons religioses -de Setmana Santa i del patró Sant Vicent Ferrer-, tornejos de cavallers, jocs de canyes, grans banquets i saraus, a més d'«alboradas y luminarias» i «fiestas de toros», que es van celebrar a la plaça del Mercat, per la qual cosa es varen construir grans cadafals per donar cabuda no sols a la noblesa regnícola, sinó a molts nobles d'Aragó, de Castella i de mitja Europa, i, entre aquells, els Grans d'Espanya. Un nombrós grup de nobles forasters, per tant, pul·lulaven per la ciutat, i així, els actes celebrats adquirien dimensions colossals per la multitud del personal que hi participava. Els menjarots i les festes es feien al Palau del Real o a la Llotja -edificis amb suficients dimensions per reunions d'aquella mena.
Imaginar, ara, com devien moure's tots aquells nobles carregats de plomalls i toisons, amunt i avall, per València, acompanyant el rei, guanyant-se els favors de la nouvinguda reina, fent política a cada cantonada i buscant privilegis, envoltats de capellans, bisbes i frares i acompanyas de notaris, cuiners, metges, barbers... i la resta del servei -entres el qual també hi hauria cortesanes de pas i tota mena de lladres i gent de mala vida-, no deixa de ser un repte, quan els situem als carrers del cap i casal del regne.
