Quan un va a veure una partida de pilota, segons qui juga es fa la idea, que en moltes ocasions, lo que li pareixia blau acaba roig, o al revés. Això hi fa que es mantinga l'afició, i que tard o prompte sàpia que la seua primera impressió era o no certa. Perquè sorpresses n'hi ha moltes. I també canvis durant les partides se'n conten i seguiran contant-se'n contínuament, com per exemple la del passat dissabte al Pelayo. Hi jugaren els rogets Àlvaro i Javi, i Aragó de feridor contra el trio de Cervera, Fèlix i Solaz, que no sé perquè era punter quan fins ara ha estat mitger i de categoria. I Pedrito , ferint. Comencaren d'iguals a 15, amb el trio al dau, i després d'igualar a 20, el trio guanyà cinc jocs seguits i 45-20. Allò era impossible: dos jocs alternativament i 45-25 i 50-30, i la parella, sobre tot Àlvaro, extraordinari amb Javi, no solament els deixà en eixos 30 al trio, aplegant sense parar, guanyant els cinc jocs següents. O siga, fou com si foren dues partides, la primera blava i la segona vermella. Del trio Cervera molt bé, Félix i Solaz compliren. No cal dir d'Àlvaro, i Javi va afluixar un poquet al final. L'entrada no massa bona, i la partida,les "dues", impactant per la marxa del marcador, bona de veritat., per a satisfacció dels aficionats.
