És molt fàcil donar suport a la Festa de Sant Vicent de Xirivella com a Regidora de Cultura quan es viu des de dins. Celebrar i participar en ella, any rere any, és un luxe per als que de menuts ens han inculcat l'estima per les tradicions i costums i una d'elles és la de Sant Vicent. I de majors també ho és quan tenim la sort de poder exercir amb responsabilitat un càrrec públic.
Independentment de les creences religioses pròpies, es tracta de creure en la tradició i en la cultura. Els miracles de Sant Vicent de Xirivella i l'acte de «les despedides» amb el ja tradicional Premi Cronista Miquel Blasco a l'autor/a de la millor poesia de comiat, són patrimoni del nostre poble. Tradició centenària dels més menuts, directors i directores i autors anònims que de manera desinteressada han deixat empremta del que signifiquen els miracles de Sant Vicent a Xirivella: identitat d'un poble i respecte per la seua cultura.
Els vertaders protagonistes d'esta festa singular són els xiquets i xiquetes, què representen vida i miracles del dominic, vessant els seus sentiments, la seua innocència, de vegades la seua rebel·lia, en un entaulat on, per damunt de tot, es parla valencià. És fàcil comprovar com esta festa ha contribuït i contribueix a la memòria històrica de Xirivella, la biblioteca municipal del nostre poble alberga investigacions i documentació del que va ser Cronista oficial de la població i clavari de l'Altar, Miquel Blasco, qui va editar entre altres publicacions, el llibre La festa de Sant Vicent Ferrer. Un exemple de commemoració popular.
També és un costum amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura, editar cada any les poesies de comiat que els miraclers reciten el dia després de Sant Vicent, de forma que pels anys augmentem el patrimoni bibliogràfic. En elles els miraclers i miracleres parlen, mitjançant els versos, de la seua vida, qui són, que els agrada fer, etc; poesies que parlen de Xirivella, de la seua història, la dels menuts que es pugen cada any a l'entaulat de l'Altar.
I és en este punt on radica la diferència amb altres altars de València i resta de poblacions; nosaltres a Xirivella representem vida i obra de Sant Vicent però també deixem constància a les «despedides» de qui som i com és el nostre poble, memòria viva, sens dubte.
I si coneixem el nostre poble i la seua cultura podrem deixar de costat els prejudicis i defensar allò que és nostre sempre amb una perspectiva oberta i inclusiva, perquè la tradició i la cultura és patrimoni de tots i totes. Si açò ho tenim clar, implementar polítiques per a defensar-la deixa de ser una obligació per als què governem i un dret en majúscules per a la ciutadania.
