La proximitat de Torrent a la ciutat de València, el seu clima, la fama que tenien les seues aigües i la millora de la seua la xarxa de comunicacions amb el «cap i casal», va fer que a partir de la segona meitat del segle XIX moltes famílies benestants de València, amb un poder adquisitiu suficient, establiren la seua segona residència en aquesta població.
En aquest sentit van ser determinants diversos factors. Primer, la construcció de la nova carretera a València per Mislata, Xirivella i Alaquàs, que inclogué la construcció del pont sobre el Barranc de Torrent i que fou inaugurada l'any 1866. Segon, la implantació del trenet en 1893 i del tramvia en 1895. I tercer, la instal·lació de l'aigua potable a domicili, segons Pecourt Garcia (1987), en 1894 i de l'enllumenat públic amb llum elèctrica en 1897. Aquests fets sumats amb l'atractiu turístic de Torrent, que comptava amb llocs amb importants valors ambientals com el barranc, el Xorro o el Vedat, va convertir al municipi en aquell moment en un destacat centre d'estiueig de la burgesia valenciana.
Aquest grup, com en altres poblacions com Rocafort o Godella, va ser denominat per la premsa de l'època com «la colonia valenciana». En el cas de Torrent -com arreplega el cronista oficial de la població, José Royo Martínez en «Torrent en la premsa de Valencia: La Voz de Valencia (1901-1917)» (2006)- la primera vegada que tenim constància de la utilització d'aquest terme va ser en 1903. Aquestes famílies, que en 1904 ja arribaven a les 600 persones, incloïen les d'empresaris, artistes i intel·lectuals, com l'enginyer i escriptor Leopoldo Trenor, el compositor de «La corte del faraón» Vicente Lleó, el catedràtic de la Universitat de València i senador Rafael Rodríguez de Cepeda o Antonio Fornés, propietari a València del conegut «Café-Restaurant Habana».
Aquest col·lectiu va propiciar una sèrie d'esdeveniments com els Jocs Florals de 1900 i 1901 o les visites del Centre excursionista de Lo Rat Penat en 1897 i 1906. I va participar activament en la vida cultural local com és el cas de les representacions teatrals amb fins benèfics en el xicotet teatre del Cercle Catòlic o en festivitats religioses. De fet, donaren un major impuls local a la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats a partir de finals del segle XIX la qual, segons Adrià Besó (1994), és originària a Torrent de mitjans del segle XIX.
Una crònica oblidada
Un article poc conegut que descriu un acte social de la colònia valenciana a Torrent, l'hem localitzat a la revista «La hormiga de oro: Ilustración católica» de 29 d'octubre del 1910 que inclou en la seua portada una fotografia d'aquesta celebració que reproduïm.
Aquest esdeveniment era descrit a l'interior del setmanari de la següent manera, de forma que ens ajuda a entendre com es relacionaven aquestes famílies i el paper de la dona en aquell moment: «La numerosa y escogida Colonia valenciana que en la pintoresca villa de Torrente deja deslizar los calurosos días del verano, suele dedicar anualmente solemnes funciones religiosas a su Patrona la Santísima Virgen de los Desamparados demostrándola su ferviente cariño. Este año añadiose al programa una fiesta familiar delicadamente organizada. Congregáronse en la morada del conocido escultor Sr. Gerique las familias Baselga, Pascual, Pérez Villanueva, Fernández y Gomis».
«En la hospitalaria mansión -continua l'article- habíase organizado con el mayor gusto una kermese [un tipus de festa veïnal a l'aire lliure amb balls i concursos], de la cual perdurarán agradabilísimos recuerdos en la colonia torrentina, particularmente entre el elemento joven. Las señoritas lucían vistosos trajes regionales. La donosura con que supieron éstas ostentar sus galas obligó a los concurrentes a constituirse en Jurado, el cual con la unanimidad que se supone otorgó a la señorita Patrocinio Gerique el primer premio consistente en una preciosa corona de flores naturales, adjudicando también primorosos lazos que recibieron con marcadas muestras de aprecio las demás señoritas agraciadas. Con tan venturosas horas de expansión dieron por terminadas las mencionadas familias sus estivales vacaciones después de haber tributado a la Soberana Reina de los Cielos el primero y más cordial saludo de despedida».
En l'article, quan parla del propietari del xalet, es refereix a José Gerique Chust (València, 1868-1943), que estava casat amb Marcelina Roig Juan, del qual tenim constància per «La Voz de Valencia» que en 1904 ja estiuejava a Torrent. Aquest va ser un reconegut imatger de l'època, guardonat amb la Medalla d'Or en l'Exposició Artístic-Eucarística Nacional del 1893, així com en la Regional de 1909 i en altres mostres internacionals. De fet, el seu arxiu professional es troba en l'Arxiu Històric Nacional.
Festes a la Mare de Déu
Gerique tenia un taller en València, dedicat a la imatgeria religiosa, altars i a altres objectes de culte catòlic. Malauradament, no hem aconseguit localitzar en l'Arxiu Municipal de Torrent, on es trobava la casa en la qual passava les vacances en aquest municipi on va tindre lloc la celebració descrita anteriorment. Malgrat això, era la colònia valenciana del carrer València especialment coneguda perquè dedicava anualment festes a la Mare de Déu dels Desemparats durant el seu període estival -moment en el qual es decoraven i s'il·luminaven les façanes dels xalets-, pel que probablement la casa s'ubicava en aquesta zona de la població.
Un cas poc conegut que ens ajuda a comprendre les relacions socials i la importància dels personatges que tingueren la seua segona residència a Torrent en els seus anys d'esplendor.
