Es urgent que la nostra Universitat de València responga decidida i eficaçment a un repte de gran importància, vinculat a la reforma de Bolonya i la construcció de l´Espai Europeu d´Educació Superior (EEES), entés aquest com un cúmul d´oportunitats (Bolonya 2.0). Es tracta d´apostar de manera ferma i amb criteri per la racionalitat del model educatiu i la qualitat del procés d´aprenentatge; açò comporta introduir canvis en l´organització dels estils d´ensenyament i, en conseqüència, també en els de l´aprenentatge dels estudiants. El que tracte d´accentuar ací és la consideració que açò pot/no ha de ser simplement una modificació estructural, i per tant pot/no ha de ser un conjunt de canvis merament formals i terminològics; hem de confiar i demandar, per tant, que no es tracta tan sol d´una certa homologació i configuració organitzativa i administrativa, sinó d´alguna cosa que ha de contenir transformacions més rellevants: traduir o convertir la reforma en innovació i estendre la sensibilitat d´una nova «cultura docent».
En aquests moments estem obrint, tot just, aquest camí, i l´horitzó se´ns presenta com reclam inajornable de nombrosos objectius motivadors i de plurals feines complexes: el desenvolupament de propostes curriculars que articulen la millor forma de contribuir des de les diferents matèries a la qualificació cultural i professional dels estudiants; la necessitat de promoure un treball i una capacitat interdisciplinària a través dels coneixements i tasques, i amb la premissa de la conseqüent organització flexible de les activitats acadèmiques; l´exigència d´aconseguir una adequada reformulació dels objectius per a les diferents disciplines que, en alguns casos, aconsellarà plantejar-se les tradicions pedagògiques que han regulat la vida en les aules; la realització d´una detinguda justificació de les decisions fonamentadores d´una planificada racionalitat didàctica; en definitiva, la consecució d´un canvi de paradigma educatiu i metodològic que faça prevaldre el moment o tasca «d´aprenentatge» enfront del «d´ensenyament».
Per a això, dues direccions es presenten com prioritàries: facilitar als nostres estudiants la qualitat pedagògica del seu procés d´aprenentatge, orientar-los en el seu camí d´articular el coneixement, comprendre sentits, entendre la multiplicitat i construir reflexió, assessorant-los de manera integral en tots els àmbits de la seua vida acadèmica i futur professional (Servei d´Assessorament Integral); d´altre costat, oferir al professorat les oportunitats i reconeixements per a completar la seua formació en les competències i tasques de l´ofici de professor.
Volem, per tot això, treballar perquè la reforma de l´arquitectura dels nostres estudis de grau estiga lligada a la fonamentació i dinamització pedagògica de la qualitat, i interessar a tots en la formació per als nous perfils del docent, per a cuidar l´organització i el funcionament dels centres, per a planificar les accions, per a reflexionar sobre les nostres pròpies pràctiques i aprendre d´elles, per a vitalitzar l´acció tutorial, en suma, per a repensar el nostre ensenyament. I tal fonamentació i dinamització pedagògica -orientada des d´un Observatori d´Innovació Educativa- ha de ser insistent i motivadora, si vol ser realment generadora, basada en la cooperació i responsabilitat de totes i tots; perquè, en definitiva, suposa una transformació important de mentalitat i cultura pedagògica, d´implicació institucional i personal, de construcció participativa. I aquest és el canvi que necessitem, perquè ens agrada… ensenyar i aprendre en la Universitat de València.
Degà de la Facultat de Filosofia i Ciències de l´Educació. Universitat de València
