A tothom se li fa la boca aigua parlant-ne de la necessitat de potenciar els estudis de formació professional. Sense anar més lluny, les cometes del títol d´aquest article són paraules textuals del vicepresident tercer del Consell dites el passat 17 de setembre. Era l´endemà de l´encontre entre representants dels empresaris valencians i el president de la Generalitat, Francisco Camps. Segons les notícies publicades, entre altres qüestions, foren bastants les intervencions que demanaren aprofundir i avançar en la formació professional. Llàstima, senyors, llàstima, que els empresaris li recordaren al senyor Camps que existix la formació professional. Fins ara, possiblement, la vessant del sector educatiu públic valencià que havia eixit menys mal parada de la nefasta gestió del conseller d´educació, Alejandro Font de Mora.
Dic açò perquè ràpidament han començat a vendre fum, molt de fum, i negre, molt negre, per a la formació professional valenciana. Part del fum ho constituïx l´anunci de la Conselleria d´Educació del passat 21 de setembre que anava a prendre unes «mesures extraordinàries» per ampliar l´oferta formativa amb la creació de 2.100 noves places i de 70 cicles nous. De fet, a 30 de setembre, als instituts on impartim FP no en sabem res ni de l´augment de places per als alumnes ni dels cicles de nova oferta.
Llastimosament, aquesta ocasió, el fum és molt contaminant, de color molt negre, color del dol. No debades no cal oblidar que al seu cap tenim un forense desitjós de tindre damunt la taula el cadàver del sistema educatiu públic valencià. Em sembla que no està lluny d´aconseguir-ho, després d´haver conegut, de moment, l´única concreció de les «mesures extraordinàries». Aquesta no és altra que la reducció i eliminació de desdoblaments en més d´una terç dels mòduls que fins ara venia fent-se. El fet que en determinats mòduls, assignatures en FP, es desdoblen (hi haja dos professors) no és una ocurrència ni del professorat ni dels sindicats, és una necessitat de seguretat, de qualitat pedagògica i de recursos i instal·lacions.
Necessitat de seguretat perquè en són molts els mòduls on l´alumnat va a estar fent pràctiques amb màquines i eines perilloses de les què no en saben res del seu funcionament, no en saben res dels seus perills, no en saben res de mesures de prevenció d´accidents. Per tot açò, a les aules cal anar amb molta cura i la millor forma per aconseguir-ho és que el professorat en tinga un bon control. Pot atendre un professor a trenta alumnes que van a fer ús de màquines radials, de soldadures, de serres, de...? Si volem una FP «més professional i més útil», comencem per aplicar a les aules de FP les més mínimes normes de prevenció i seguretat laborals.
Necessitat pedagògica perquè és impossible ensenyar i fer el seguiment i avaluació de trenta alumnes, fins i tot en aquelles classes pràctiques on es fa ús d´una màquina amb no massa riscos de seguretat, però sí de necessitat d´atenció individualitzada, parlem, per exemple, de les classes d´informàtica. Es fa impossible compatibilitzar l´impartir classe i fer explicacions amb la resolució dels dubtes que van sortint als alumnes més els problemes que van sortint dels equips informàtics. Un professor, per a un bon desenvolupament de la classe, difícilment pot atendre més de quinze equips informàtics. Qui ha impartit o ha assistit a cursos d´informàtica, bé que ho sap.
Si volem una FP «més professional i més útil», comencem per aplicar les més mínimes normes de necessitats docents per atendre l´alumnat que es té a classe o, cas contrari, que es reduisca el nombre d´alumnes a quinze per grup. Necessitat de recursos i instal·lacions perquè són molts els centres que per carència d´aules amb instal·lacions suficients, el grup de trenta alumnes es dividix en dos. Així cada un dels professors que desdobla impartix classe en un aula distinta.
Si volem una FP «més professional i més útil», comencem per aplicar les més mínimes normes d´optimització dels recursos i mitjans materials que tenim als centres. Per acabar, dues preguntes en veu alta. Primera, l´estalvi de diners en recursos i necessitats docents de la formació professional es destinaran a fer front als molts diners que la nostra Generalitat deu als empresaris que l´altre dia es van reunir amb Francisco Camps? Vull pensar que no. I segona, suprimint i reduint desdoblaments s´aconseguix una formació professional «més professional i més útil»? Vostès mateix.
