Ja saben l´última? El Consell celebrarà el 22 i 23 d´octubre el «Día del Toro» perquè els festejos taurins són part de la nostra «tradició, cultura, costum, idiosincràsia» (arca de la alianza, puerta del cielo, estrella de la mañana). I si vostè, lector, no aprecia l´art immens del torero davant un bou torturat per picadors, banderillers i altres artistes semblants, sàpiga que és tan ignorant com un servidor. I no dic més d´aquest espectacle medieval, conegut com l´art de matar, per por que algun extraterrestre ho llija i diga: «Redéu, tan cafres són?». Puix no vull que pensen com nosaltres d´aquells països africans que defensen l´ablació del clítoris per ser una tradició cultural.
Ja veuen: després de tants anys descobrim que les corregudes de bous són tan valencianes com la paella. No s´estranyen, doncs, si un dia d´aquests el toro d´Osborne oneja en la senyera. Ara bé, si amb el «Dia del Toro» reivindiquen «allò que forma part de la nostra cultura i tradició», ja tarden no institucionalitzant el «Dia del Corrupte»; puix a casa nostra també la corrupció és cultura i tradició (sucosa rima, com «Santa Rita, Rita, lo que se roba no se quita»; que, al pas que anem, és com acabarà sent el tenor literal de la dita). I ara pregunte jo: no seria més raonable que les energies que el Consell dedica a defensar les corregudes les destinara a fomentar l´honestedat de la classe política? Vaja pregunta tan tonta que acabe de fer.
Quan el futur del País Valencià és de pronòstic reservat, en lloc de torejar el Miura de l´atur, el Consell apadrina un «Dia del Toro» i Camps se´n fa promotor de la broma. Hi és, mireu-lo, amb mantó de Manila i veient el bou de la crisi des de la barrera. Hi és, mireu-lo, sense pegar estocada i esbroncant Zapatero, que almenys ha baixat a l´arena. Hi és, mireu-lo, amb l´ego més gran que la plaça de bous de València i disposat a eixir per la porta gran en les eleccions de maig. Hi és, sí. Quan es mira a l´espill, potser li plaurà la imatge que aquest li torna?
