Aleshores resulta que és més important per al Govern de la Generalitat, o possiblement als postres tot siga una qüestió de por o de temor, el "pirata" internacional propietari de la F1, Bernie Ecclestone (BE) que els ciutadans (en especial els treballadors i proveïdors) del País Valencià.

Dic açò a propòsit del fet que el Govern Valencià, monopolitzat pel Partido Popular, no li ha tremolat el pols per a aprovar, obligat com està per una política econòmica de balafiament dels recursos públics portada a cap des de fa ja setze anys, dures, ingrates i injustes mesures econòmiques i pressupostaries que suposen, per una banda, incrementar la imposició directa e indirecta dels valencians (per cert, encara no ha dimitit Antonio Clemente, secretari general del PP valencià, que no fa ni quinze dies afirmava que no s'anaven a pujar els impostos?) i, per altra banda, modificar negativament les condicions de treball així com retallar els salaris dels funcionaris (de moment en la sanitat i en l'educació) de la Generalitat i, pel contrari, aquest mateix Govern, respecte al futur de la F1 a València, de forma totalment pusil·lànime, es limita a enviar una carta a BE per a tantejar la seua voluntat pel que respecta a una possible modificació de l´actual contracte signat, gràcies al qual els valencians contribuïm de forma generosa i significativa a incrementar la seua fortuna personal.

Aquesta actuació, clarament posa de manifest una debilitat preocupant del Govern Valencià que, en qualsevol país normalitzat democràticament, li obligaria necessariament a donar una explicació de les causes per les quals no pot actuar amb aquest BE amb la contundència com que actua amb els "seus" funcionaris. Explicació que sols podria passar per posar llums i taquígrafs al contracte signat, ja que l'excusa que la rescissió del mateix donaria una mala imatge de la Comunitat no té peus ni cap i, per tant, no se la creu ningú, entre altres circumstancies perquè tothom sap que el nostre "prestigi" financer - deute públic - està qualificat internacionalment com a "pagarés fem".

Però en tot cas, si a més, a aquesta actuació, com a mínim desconcertat per a un espectador independent, se li suma el fet tant significatiu com és que, a pesar de l´absoluta necessitat d´obtindre ingressos que té el Govern valencià per a fer front a les sues obligacions de pagament, siga incapaç de posar en marxa l´impost sobre el patrimoni, no cal anar a Salamanca per a evidenciar el que és més que clar, és a dir, la nul·la sensibilitat social que aquestos governants tenen, el poc respecte que, igualment, tenen pel deute amb els empresaris (valencians i no valencians) i, sobre tot, mostren clarament quin són realment els interessos que la dreta des del Govern valencià defèn.

* Vicent Gisbert és economista