Fotuts i arrimats al marge

Els valencians tenim dos maneres fonamentals de respondre a la pregunta ¿Com estàs? Si tot va bé responem «de categoria», i si no, «fotut i arrimat al marge». Som gent d´extrems en més d´un aspecte, com el nostre clima passem de l´hivern a l´estiu sense preàmbuls i en açò no fem excepcions ni tan sols quan tractem d´economia. No fa ni quatre dies, el president de la Generalitat llançava discursos sobre el miracle econòmic que protagonitzaríem, seríem els primers a eixir de la crisi, seríem una volta més la locomotora de la recuperació. Desgraciadament la realitat no es nodrix de paraules, sinó de fets, i mentres es pronunciaven discursos grandiloqüents les parets del nostre autogovern començaven a mostrar enormes clavills pels que aguaitaven voluminosos deutes fruit d´una gestió nefasta basada en l´aparença, la propaganda i el clientelisme polític. No hi ha cortina de fum capaç de tapar les vergonyes de tanta incompetència, i ara, després de quatre presidents del mateix partit, sense herència a la què poder tirar-li les culpes, ha sigut expedit el certificat d´insolvència del Govern valencià. No podem pagar lo que es deu i necessitem acudir als mecanismes establits per Espanya per a dotar de liquiditat a les autonomies. M´importa ben poc el nom que se li done a açò, ja hi ha massa gent debatent si són «galgos o podencos», lo que em preocupa és que ni afonant-se el món ací passa res, ningú se sent responsable, a ningú li fa vergonya el seu paper en este enterrament. Al dia de hui no hem arribat per casualitat. Estic fart d´escoltar com membres del govern valencià i del partit que el sustenta es queixen de la falta de finançament i a continuació no fer res per a solucionar-ho. Quan ha governat PSOE a Madrid, bramàven però en les Corts Valencianes i quan ha governat el PP han guardat el silenci més servil i com a conseqüència, continuem a la cua en finançament.No hi ha hagut valentia per a defendre la nostra autonomia econòmica, més aïna un total i absoluta covardia transformada en incompetència inconscient quan, no tenint ingressos suficients s´han gastat massa i a costa de les partides de primera necessitat, deixant oberta de bat a bat la caixa de cabals a l´abast de quanta trama corrupta s´ha acostat a les nostres fronteres. Amb un finançament insuficient, una gestió econòmica sense criteri i alimentant a tots els xoriços de la contornada, lo estrany haguera sigut que de veritat ens haguérem convertit en la locomotora de la prosperitat que ens prometien.