Si algú pensava que la banca anava a quedar-se quieta front a la gran estafa de les preferents (cal recordar que sols és una de les tantes estafes que en aquestos últims anys s'han produït al sector financer espanyol) estava molt equivocat. Ací el que no corre vola i, mentres molts treballadors aturats estan tan desesperats que ja no s'apunten a les llistes de l'INEM (o, al Servef ací al País Valencià) els banquers van prenent posicions per que tot canvie, a la fi que no canvie res.

Vegen, si no! El 29 de novembre de 2012 el ple del Consell General del Poder Judicial (màxim òrgan de govern de la Justícia espanyola), a proposta de Convergència i Unió, acordà per majoria el nomenament de l'advocat Sebastián Sastre Papiol com a nou magistrat de la Sala Civil del Tribunal Suprem, front al catedràtic Pablo Salvador Coderch, malgrat que, objectivament, aquest tenia un currículum superior per ser una autoritat en Dret Administratiu i especialitzat en responsabilitat civil. Cal destacar que aquest nomenament ha segut silenciat pels grans mitjans de comunicació nacionals.

Aquest advocat, Sebastian Sastre, des de sempre ha treballat per a la banca. Així, en 1969, per al Banc Atlàntic; des de 1973 a 1985 com a lletrat del Banc d'Europa i des de 1985 com a director executiu de l'Assessoria Jurídica de la Caixa. Segons les informacions aparegudes en la xarxa, és un home de confiança, d'Isidro Fainé, president de la Caixa que a la vegada manté unes excel·lents relacions amb el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.

I què vol dir açò? Simplement i clarament que, per exemple, el futur jurídic dels interessos de les víctimes estafades per les preferents va a estar en mans d'aquest exadvocat de bancs, ja que jurídicament serà el que deurà dictar o assentar doctrina de com cal tractar aquestes qüestions. Per tant, i no es una exageració, aquest nomenament es tracta d'un autèntic colp d'estat perpetrat pels bancs contra la imparcialitat i l'objectivitat de la Justícia espanyola, que si ho sumem a totes les reformes que s'estan fent, clarament es pot concloure que s'està creant una Justícia no ja de rics i pobres, que també, sinó, sobre tot, una Justícia al servei dels interessos de les elits financeres i polítiques dominants a Espanya.