Algunes opcions polítiques d´esquerra tenen previst celebrar primàries, un procediment per tal d´elegir el caps de les seus llistes electorals. En tracta d´un procediment que és veu més democràtic i participatiu.

Òbviament, tal opció naix d´una preocupació que es viu al si de les esquerres, i en certa mesura es situaria en el desig d´obrir els partits a la societat. Tenim poca experiència en eixa practica, sols hem conegut altres experiències foranies. Al meu parer, però, ha mancat un poc més de reflexió i previsió a l´hora de plantejar la seua aplicació o viabilitat.

Entre els problemes que venen arrossegant les forces polítiques, siguen partits o coalicions, està la confecció de les llistes. Aquesta qüestió acaba empobrint la vida política, al centrar el fort dels debats a les llistes, les quals acaben fent-se en funció de les quotes de les diverses famílies, o en base a criteris de les majories internes. Davant d´aquest dilema, celebrar primàries pot aparèixer com una eixida o solució.

El sistema de primàries centra el debat polític no als continguts sinó a les persones. Aleshores, les decisions poden formar-se en funció d´aquelles persones de més èxit maniàtic amb independència de la seua de les condicions o preparació, tant si van a estar a l´oposició o gestionant un centre de decisió, funcions prou diferents i que en cada moment cal valorar. Tanmateix, no oblidem el perill de personalitzar en excés o caure en el culte a les persones.

D´altra banda, qui pot participar a les primàries? La gent amb carnet, també els simpatitzants, o fins i tot els votants? De nou reparem com la fixació dels criteris relatius a qui participa van a ser decidits en clau interna, i com, forçosament, el pes de les famílies o corrents apareixerà.

Hi ha alguns processos de primàries a casa nostra. No dispose de dades ni informació suficient. Allò que es publica cau en el defecte que he apuntat, es queda en una simple discussió entre persones, sense cap referència a les propostes i continguts, coses aquestes darreres que esdevenen irrellevants, quan en una situació com la nostra, amb un possible canvi de signe a la nostra Generalitat, caldrien alternatives reals envers la gestió de govern.

Amb tot, no descartaria com opció provar la viabilitat de l´ús de primàries. Vaig escoltar dies enrere els pobres arguments de Cayo Lara descartant-les, i en part per això, m´inclinaria per veure que passa.

Al meu parer, les opcions valencianistes, d´esquerres o alternatives, no es poden quedar sols amb primàries, amb una elecció de persones. Hi ha tota una sèrie de temes a abordar, entre altres: les eternes baralles internes, la col·laboració entre sigles que tenen prou en comú, l´obertura cap enfora, la preparació i l´estudi, evitar la professionalització...