Després vingué la ignomínia d'aquell programa que es deia Calle vosté, parle vosté i no hi va haver cap condemna pública ni cap culpable. Només alguns articles en la premsa, que encara era de paper per aquell temps. El presentador va arribar a creure que era un gran comunicador i anava per la vida de sobrat, sense imaginar que poc de temps després vindria Tómbola, un programa vomitiu que deixaria el seu a l'altura del betum.

Ara mateix no recorde quantes vegades m'han entrevistat o han parlat de mi o d'algun dels meus llibres en algun programa de Canal 9; però deuen ser, poc dalt o baix, les mateixes que han actuat per al públic valencià, des de la nostra televisió, Ovidi Montllor, Raimon, Al Tall, Obrint Pas o qualsevol altre músic valencià. I, a pesar de tot, encara hi ha gent jove que canta en valencià i gent que escriu llibres, de manera que la tele no deu tindre tant de pes en els gustos d'un cert públic que no es deixa manipular.

Com que fa molts anys que no perd el temps mirant la nostra televisió, no sé si el cim de la indignitat va arribar a Canal 9 amb aquelles tertúlies tan ben pagades que protagonitzaven personatges com un tal Dávila, amb unes opinions més ràncies que la mòmia d'Isabel la Catòlica, o una tal Tárrega, que l'altre dia s'omplia la boca quan parlava de l'orgull patriòtic que li inspiren els euros de Fabra el Somrient, però fa cara d'haver-se omplit la boca en moltes altres ocasions, i no precisament d'orgull patriòtic.

Ara hi ha qui diu que, si perdem Canal 9, perdem una part de la nostra identitat, que ens quedem sense un mitjà que difonia la nostra cultura i donava prestigi a la nostra llengua... Però això podria ser bo si tornàrem als llibres, que també són cultura i també donen prestigi al valencià, encara que els espectadors habituals del canal ho ignoren.

És trist, ningú no pot negar-ho, que molts treballadors honrats hagen de recomençar les seus vides si la televisió que havia de ser de tots els valencians tanca. És molt trist que un mitjà de comunicació haja servit per a manipular la realitat, ocultar la veritat de la nostra situació, ridiculitzar els valencians i robar a mans plenes. Però, amb tot el meu respecte i la meua solidaritat per als homes i les dones honrats que no mereixen un destí tan cruel, la mort de Canal 9 no és una mala notícia: és una realitat justa i merescuda.