El valencià, RTVV i l´Escola

Alejandro Mañes

25.11.2013 | 10:44

Per a celebrar el XXX aniversari de la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià es convoca, per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, el simposi El valencià, present i futur. Al temps s´anuncia el tancament de RTVV, un mitjà fonamental per a l´ús i l´ensenyança de la llengua propia, com ho és, principalment, la labor d´Escola Valenciana, que precisament este mes, amb la col·laboració de molts voluntaris, está aconseguint una important ajuda de micromecenatge per a prosseguir la seua activitat, en pro del valencià.
El valencià no es parla en totes les comarques del país. El territori és allargat, el que ha dificultat històricament la comunicació entre elles, i la globalització ha vingut a complicar la situació. El nom de la llengua „com el del país per diferents motius„ sempre va resultar conflictiu. La delimitació provincial del territori ha possibilitat un sentiment provincial que, en les terres del sud, principalment, allunyades de la coincidència lingüística, ha portat a una progressiva castellanització. El que es traduïx, paral·lelament, en un distanciament, quan no animadversió cap al cap i casal valencià, i històricament en l´absència de mitjans de comunicació comuna, escassesa d´iniciatives econòmiques compartides, falta d´aficions esportives agermanades, i, inclús, pitjor encara, expressions despectives en assenyalades festes populars.
Tot el fins ací apuntat, i exemples anàlegs que pogueren igualment afegir-se, han dificultat la consolidació d´una consciència valenciana pròpia, orgullosa de ser-ho pel seu passat gloriós. Al contrari, ha derivat en una presència dubitativa, i encunyada, en la major part dels casos, basant-se en la simple anècdota dels nostres fets diferencials. Perquè ací, no sols som horta, sinó també muntanya, i el mapa d´Antoni Josep Cavanilles, des de 1796, ja revelava les cimes de l´orografia valenciana, una de les més muntanyoses d´Espanya. I tampoc som només platja, i junt amb les turístiques comarques costaneres, es troben les comarques de l´interior, que, per exemple, van haver d´aprendre a regenerar els draps per a crear una important indústria tèxtil. És a dir, ni Llevant, com a mera accepció geogràfica; ni feliç, per la qual cosa suposa d´ignorància respecte al brau esforç dels seus pobladors.
Enfront d´este falsejament de l´autènticament valencià, i a la lenta pèrdua de consciència de la nostra pròpia identitat, es van alçar aquelles veus, en els anys 60 i 70, que van ser, en uns casos, silenciades, i, en altres, vilipendiades, d´una banda de la nostra pròpia ciutadania. Cóm és possible que una figura rellevant com Raimon, per posar un exemple conegut per tots, que ha acostat als nostres clàssics al coneixement popular, que ha compost melodies que ens fan acréixer l´orgull de ser valencians, no siga àmpliament divulgada i les seues cançons difoses, com a mitjà de conéixer els grans poetes en la nostra llengua, i com a instrument de conscienciació de la pròpia identitat? Els camins per al retrobament amb la nostra identitat, passen, una vegada més, pel retrobament amb nosaltres mateixos. Només així aconseguirem, i no sense esforç, mantindre una identitat pròpia. En la qual cosa la qüestió de la llengua, i d´ací el funcionament d´una RTVV com correspon, i d´Escola Valenciana, resulta ser un factor determinant.



Enlaces recomendados: Premios Cine