Pegar un mos, en sentit literal, és mossegar, és a dir, ´agarrar i apretar amb les dents´, ´clavar les dents en alguna cosa´, però també té el significat de ´menjar alguna cosa´. En esta última accepció no té traducció exacta al castellà. En la llengua de ponent, l´equivalent seria «tomar (dar) un bocado». Com que en la nostra llengua, sovint, acostumem a fer diminutius, moltes vegades diem «pegar un mosset» a ´fer una menjada lleugera fora de les hores habituals de menjar´ o com a expressió corrent de l´acte de menjar un poquet. També «fer un mosset». Encara que, de vegades, veient almorzar alguns que diuen que esmorzen un mosset, més prompte fan/peguen mossots, i en quantitat. Són expressions genuïnes de la nostra parla, que tenen el perill de desaparéixer entre els jóvens, però encara es mantenen bé entre la jovenalla de pobles menuts i mitjans. El mosset és tan identificable que en alguns pobles, Alzira entre estos, eixe terme dóna nom a establiments de venda de menjar per a endur-se.
De la família dels mossos (com a acció de mossegar), entre altres, també tenim «a mos redó», és a dir, ´menjar a grans mossos´, ´manera de menjar utilitzant només les dents per a tallar la menja´, com la definix Paraules en xarxa, boníssim recull de paraules i expressions populars, d´arreplega col·lectiva, i recopilat, seleccionat i editat per Juli Jordà. També tenim, igualment incorporat a esta publicació, «parar-se el mos», definida com a ´ofegar-se amb el menjar que s´està menjant´. En castellà en dirien «atragantarse». També hi ha «amollar (o soltar) el mos» amb la descripció ´deixar de fer una cosa; pagar´; però a banda d´eixe sentit, també pot significar ´accedir, consentir, cedir´, com inclouen el Diccionari normatiu valencià, el Diccionari català-valencià-balear, el SALT i també el diccionari de la RACV; però, a més, en alguns indrets, «no soltar el mos» pot voler dir ´aferrar-se a un privilegi, a un càrrec, a un poder, no abandonar el bovalar´. Això passa en moltes esferes de la vida, i també en la política mala. A alguns càrrecs polítics els costa molt soltar o amollar el mos de les prebendes que representen la seua «responsabilitat». Entre molts altres, com a «exemple» d´agarrat al mos i no soltar-lo, tenim l´expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. Mira que li va costar soltar el mos! Malauradament, hi han hagut, i encara n´hi han, de massa carlosfabres que «claven mos», una altra expressió que ve al cas dels que saben aprofitar ben bé les ocasions per a beneficiar-se´n.
