Sobre el bloqueig polític a l'estat espanyol

Atenció, quan diem perspectiva anticatalanista, del PSOE, Ciudadanos i PP, inclou, antivalencianista i antibalear perquè encara remembre quan fa un 35 anys des de Madrid, em deien, a la cara, que, els catalans, valencians i balears, des de la FAES ens veuen com a Països Catalans, només procuràvem per la pela, la meua resposta fou reconèixer-li al que així m'interpelava que tenia raó, que nosaltres els catalànics miràvem molt els diners perquè ens costaven molt de guanyar, i en canvi, a Madrid no miraven els diners perque li arribavem del saqueig, sense haver-se'ls guanyat ni suat i per això tenien les mans foradades per gastar-se els diners que espolien als altres, sobretot als països del corredor mediterrani, on l'estat espanyol no inverteix quasi res i només fa que posar peatges a tot arreu. Aquell senyor es va quedar mocat; ells, els de l'altiplà, tenen sempre l'estat, els mèdia, etc. I tot al seu favor i nosaltres en contra. Empar Moliner escrivia en un article recent que abans ens contaven acudits tractant-nos als catalanoparlants com a garrepes, agarrats, perquè s'imposava un relat favorable al malbaratament, però ara amb la crisi econòmica i els relats austericides, s'imposa l'estalvi, ara ja no ens diuen garrepes als catalanoparlants sinó 'nazis' o 'nord-coreans', com ades i ara ens diuen 'polacos', de manera despectiva i racista, per això el programa d'humor més sòlid en català és "Polònia".

Com escrivia l'escriptor gallec, Suso del Toro, el 30 d'abril, a un diari de Barcelona, a l'article "La llengua de la República" on reconeixia que Espanya com a nació és un fracàs i en canvi hi ha un projecte català en marxa que genera il·lusió i esperança de futur: "Tota llengua, si vol existir, necessita un estat: ens ho van ensenyar als parlants de llengües sense estat amb la repressió i la humiliació [...] Un element molt valuós del nou projecte català (la República imaginada) és la gent que no havent nascut a Catalunya dóna la cara per la seua nova nació". El que val per a la nostra llengua i cultura també serveix per a l'economia, els mitjans de comunicació, les infraestructures, el mercat exterior, etc. les ambaixades i consolats espanyols no procuren per la nostra llengua, cultura ni interessos econòmics i comercials, només procuren per les comunitats castellanes, els països de parla catalana estan exclosos, per la qual cosa han de tenir referències exteriors i estructures d'estat propi per a defensar-se en un món globalitzat on el que no té estat queda marginat i fora de lloc.

La suspensió del decret de pobresa energètica pel Tribunal Constitucional espanyol demostra que l'estat tracta la ciutadania catalànica com a enemiga a batre, amb la retòrica absurda que això, qualsevol llei que no li agrade a Madrid, trenca la "igualdad" entre 'tots' els espanyols perquè els deixa en evidència que els del PP, no només sostenen un partit corrupte sinó que governen buscant més els guanys del gran capital (bancs i empreses elèctriques) que cobrir les necessitats bàsiques de la població més pobra i precaritzada, que dirien Marx i Engels en els seus estudis d'economia sobre la classe obrera a Anglaterra. Des del País Valencià, massa sabem que eixa "igualtat" de la que parlen des de Madrid és un insult i una ignominia, estem tres anys sense cap mitjà de comunicació en llengua pròpia, amb les televisions de Catalunya i les Illes en la nostra llengua vedades, censurades i prohibides, sense cap reciprocitat, quan les comunitats autònomes castellanoparlants i la ciutadania castellanoparlant de tot l'estat té múltiples mitjans de comunicació en la seua pròpia llengua castellana (locals, autonòmics, estatals, públics, privats, etc.) i nosaltres -la valenciana gent catalanoparlant- no en tenim cap i encara ens vénen insultant amb això tan pocavergonya i absurd de la "igualdad" entre tots els espanyols, quan és evident que si ets catalanoparlant no tens dret a tenir dret a res i en canvi, si ets castellanoparlant tens totes les benediccions, suports, drets i privilegis de l'estat. De manera supremacista.

Si observem atentament la nostra realitat valenciana, catalana o balear dins de l'estat espanyol, uns estan forçats a renunciar o castrar la seua condició de ciutadania "catalanoparlant", posem per cas, no ens deixen ni expressar-nos en català al congrés espanyol a Madrid ni als futbolistes els deixen expressar-se en català, ni ens deixen tenir cap mitjà en la nostra llengua al País Valencià i els altres són afavorits i privilegiats del tot i en tot sense haver de pagar cap peatge, i ens parlen que suprimeixen una llei aprobada -per unanimitat- pel parlament de Catalunya, contra la pobresa energètica, perquè vulnera la 'igualdad' dels espanyols. Sembla que la mera existència dels catalànics (valencians, balears, de la franja i catalans) vulnera la igualtat dels espanyols, que de manera supremacista voldrien que no existírem i, tanmateix, existim i volem un estat propi per a decidir quin futur volem construir per al nostre País. És evident que sense un estat propi, viure a la intempèrie es fa molt costera amunt, només amb un estat nostre, federat o confederat, els països de parla catalana poden tenir el seu lloc al món, sense haver de ser discriminats i genocidiats per un estat hostil que ni ens respecta ni ens reconeix i només aspira a assimilar-nos o fer-nos desaparèixer del mapa com a catalanoparlants, sense drets de ciutadania de primera classe. No vol l¡estat ni que els més pobres de Catalunya puguen tenir cobertes les mínimes necessitats amb excuses de mal pagador de "conflicte de competències" que només és prepotència i supremacisme de l'estat espanyol. Per tant, és una invitació perquè els catalànics tingam estat propi per tal de defensar la nostra llengua, cultura i interessos davant el món. Perquè, remembrem que abans de 1707-1715, catalans, valencians i balears, ens defensàvem i teníem interessos comuns i després també, només quan hem deixat els nostres interessos en mans de Madrid ens han escanyat tot el que han pogut i més. Taponant el dret a decidir de la ciutadania de Catalunya, seguint les consignes de la FAES, només aconseguiran articular la reconstrucció de tots els Països Catalans perquè ningú vol ser governat de manera heterónoma i sentir-se negat, discriminat i no reconegut per un estat acostumat a tractar-nos com a les darreres colònies del Regne d'Espanya que desitgen la independència per decidir el seu propi futur. Una qüestió que tot i que els exdirigents del PSOE no entenen ni comparteixen, la cultura democràtica del pacte per a permetre el dret a decidir, la majoria del jovent està del tot d'acord que els correspon a catatans (valencians i balears) decidir sobre els nostres afers. Generacionalment, la majoria de la gent menor de trenta anys considera que és cada autonomía la que ha de decidir sobre els seus propis afers i Espanya no té res a dir-nos com ens volem gobernar i quines mesures socials i de país volem prioritzar abans que els interessos dels bancs. A Catalunya més d'un 80% de la ciutadania està a favor del dret a decidir, la possibilitat d'un pacte democràtic amb l'estat espanyol, passa perquè s'accepte aquest dret inalienable. Negar aquest dret serà la ruïna per a Espanya, el reton impossible a un espanyolisme imperialista i colonial que nega el drets dels catalanoparlants a tenir drets individuals, socials i nacionals, a construir el nostre avenir.