Els quinze no socialistes esta qualificant-se per la generalitat de comentaris com un trencament de la disciplina, la qual implicava obeir la decisió de la direcció abstenint-se. Simplement seria una simple qüestió de fidelitat o disciplina. I si en compte d´eixe plantejament ho fem des de la perspectiva del compromís amb els ciutadans o votants? I si ho considerem com un dilema moral? El problema, doncs, no es limitaria a un afer intern o reglamentari. En aquest cas afecta directament a unes persones i a unes segles, però les respostes que donem als interrogants anteriors afectarien a una practica ampla i general. Òbviament, estem parlant de situacions com la present, de decisions rellevants, excepcionals, polèmiques, a fi de comtes d´una controvèrsia de fons.
Als inicis de la modernitat, el filòsof Kant „sobre el qual en una sonada ocasió periodística es va preguntar a uns polítics„ es plantejava si es deuria deixar als representants d´una institució la llibertat de servir-se de la seua pròpia raó en tot allò que afecta a la consciencia i reproduïa una frase atribuïda a Frederic de Prusia que venia a dir: «Raoneu tot el que vulgueu sobre tot allò que vulgueu, però obeïu». El cas és que des d´aleshores ha plogut prou. A hores d´ara l´unanimitat, la veritat absoluta, respon a una visió tancada, que xoca amb la consciència moral. L´historia recent ens presenta prou casos pareguts: així, al nostre veí del nord, Franca, tenim recents exemples de divisió d´opinions dels parlamentaris socialistes, i a Gran Bretanya els tenim al voltant del brexit.
A més a més, la Constitució Espanyola, que és un text reformable i millorable, al seu article 67 podem llegir: «Els membres de les Corts Generals no estaran limitats per mandat imperatiu». Doncs a que juguem? Aquells que presumeixen de ser els constitucionalistes per excel·lència pretenen passar de llarg fins i tot del text. Per altra banda, cal considerar que la persona electa com membre d´una cambra parlamentaria es deu als electors, i com que no tots els dies pot consultar-los, deu interpretar i obrar en consciència en situacions no previstes al programa electoral. Agafem el tema pel vessant que vulgueu, el problema implica o be anar a una aplicació burocràtica, o diguem-ne reglamentaria, que prima la disciplina sense atendre a la consciencia, o be per una visió de decidir el vot amb plena llibertat raonada, explicitada i feta pública, tal com han fet els i les dissidents.
