Línies d´asfalt que discorren quasi en paral·lel, juntament amb la via fèrria, òrfena de Corredor Mediterrani, fragmenten el fèrtil territori que uneix València i Castelló. I malgrat l´impacte ambiental i paisatgístic de tanta duplicitat d´infraestructures, aquestes carreteres (N340, la V21, el bypass, l´AP7, la CV10) vertebren el nostre país. Aquesta cohesió, però, es troba en fallida. Un tram d´obres de nou quilòmetres entre la Vall d´Uixò i la Vilavella converteix la CV10, l´alternativa a l´autopista de pagament, en un perillós embut de trànsit diari que poc ha d´envejar a la circulació de països en vies de desenvolupament.
Transport de mercaderies i vehicles privats „empresaris, treballadors, comunitat de la Universitat Jaume I„ suporten amb paciència infinita unes retencions desesperants. Cada dia. A hora punta. Des de fa tres mesos. Emissions d´efecte hivernacle. Sinistralitat demostrada. Pèrdua de productivitat. Deliri en l´Administració pública. Mentre la CV10 està massificada, ben a prop, la veïna AP7 resta pràcticament buida, limitada a aquells que poden assumir un cost diari de dotze euros.
Quan conduïm entre les dues ciutats, els butlletins radiofònics sobre la situació del trànsit, al matí o a la nit, no informen de l´espectacular tap a la CV10. Ja és normalitat. La DGT finança campanyes publicitàries milionàries per la nostra seguretat, alhora que com a alternativa, convida camions i cotxes a l´abisme de la N340 amb uns riscos més que comprovats.
Foment, abans i ara, amb el nou ministre Íñigo de la Serna, ignora les demandes de la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló „i de moltes altres associacions empresarials, ajuntaments...„ perquè, fins que es finalitzen aquests treballs, s´allibere un tram de l´AP7. Fins i tot, hi hauria alternatives múltiples, com ara només obrir les barreres d´eixida en hores punta. No solament es necessita aconseguir un finançament autonòmic just, com està liderant l´Executiu de Ximo Puig i Mònica Oltra, sinó que la veu valenciana siga escoltada allà on es prenguen les decisions que ens afecten.
El Govern central menysprea la vida quotidiana dels valencians perquè diu que la mesura costaria 18 milions d´euros. Tot i creient aquesta xifra, molt negociable a la baixa, amb tota seguretat „gràcies a les possibilitats d´aprovar mesures d´interès general i transitòries„ les tertúlies de la ràdio es fan insuportables, quasi doloroses, quan debaten que el mateix Executiu que es nega solucionar una injustícia evident i corregible a les vies de comunicació entre Castelló i València, preveu pagar més de 5000 milions d´euros dels, també, nostres fons públics per rescatar un parell d´autopistes radials a la capital espanyola. No és necessari que ens preguntem per qui doblen les campanes a Madrid. Pels valencians, no.
