La passada setmana vam viure al Parlament Europeu la sessió de debat sobre l´estat de la Unió Europea, que es va encetar amb l´esperat discurs del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker. No s´esperaven grans novetats, la veritat; no obstant, no podem negar que a l´aire surava certa expectació per veure què era capaç de transmetre Juncker respecte alguns dels esdeveniments més transcendentals que ha viscut la Unió, i que al llarg del darrer any han preocupat l´opinió pública. El brexit i les seues conseqüències, les polítiques de migració impulsades per Europa que adoben el terreny per a l´ascens de la ultradreta, la implantació sense passar per les urnes de les noves regles que imposen els tractats comercials... Què diria Juncker de tot això? Quina autocrítica seria capaç de fer el primer president de la Comissió que deixarà el càrrec amb menys estats membres de quan va entrar?

No va haver cap sorpresa. Cap autocrítica, cap replantejament del perillós rumb, cap viratge cap a una política que pose els interessos dels ciutadans al centre del treball institucional. Només faltaria. Juncker va llançar un missatge molt clar: Europa va pel bon camí tant en matèria econòmica com en l´aspecte social, anunciant que continuarà per la mateixa via. I això no augura més que un futur de creixement de la desigualtat, de major pobresa i precarietat, i d´incertesa per a la base del nostre teixit productiu.

Com sempre, defensa aferrissada dels tractats comercials, tractats com el CETA o el TTIP que en realitat no estan fets per al comerç, sinó per impulsar regles que se superposen a les legislacions locals, promovent que les grans corporacions tinguen totes les facilitats per fer i desfe al seu aire. El propi president de la Comissió anuncia que se n´impulsaran més, de tractats: amb Nova Zelanda, Mèxic i Austràlia, demanant que aquests acords siguen més transparents. Així doncs, reconeixent la manca de transparència dels convenis signats fins ara, tal i com hem denunciat repetidament.

A hores d´ara els nostres agricultors ja coneixen part de les conseqüències de tractats com el subscrit amb Sudàfrica, que ha inundat Europa de cítrics que desplacen la nostra producció. És només el principi dels tractats en favor dels interessos comercials. I continuar per aquesta línia suposa un atac a les democràcies sotmetent els Estats a la voluntat de les grans empreses. No ens cansarem de repetir-ho: aquestes polítiques són un perill no només per la producció, sinó que les pitjors conseqüències se les emporten els drets laborals, mediambientals i els serveis públics.

Tot com sempre. Des del moment en què el president de la Comissió puja a la tribuna, pren la parula i ens parla de la suposada «recuperació econòmica», obviant que a Europa no para d´augmentar el nombre de persones en situació de desocupació i en la pobresa, pot es pot confiar en un responsable polític que demostra estar ben lluny de la realitat. Sí, Europa cada dia està més lluny dels seus propis ciutadans i ciutadanes.