L´ONU, en teoria l´autoritat més important del món, i a molta diferència, la reunió de bones persones i bones voluntats actives als racons més infeliços i oprimits del Planeta, no pot fer res sobre el recent assassinat de ciutadans palestins per part de l´exèrcit d´Israel, ni sobre la massacre amb armes anomenades químiques contra dotzenes de xiquets a Síria. Ara mateix, aquella sala a la vora del Hudson, deu estar bollint de comentaris sobre dos twits que no hem enviat ni tu ni jo, sinó el president del país on es reuneix el Consell de Seguretat. L´un, comunicant el trasllat a la ciutat santa de Jerusalem, de l´ambaixada a Israel: motiu indirecte de l´excusa del seu exèrcit per a haver matat els palestins citats abans. I l´altre twit, anunciant l´imminent bombardeig contra el dictador de Síria responsable de la massacre contra el seu propi poble. Mentrestant, el fill de l´usuari de twitter per a comunicar eixes bestials catàstrofes i moltes altres, estava caçant cabres als ports de Beseit i lloant el nostre estimat i desert paisatge íntim, tocant el nord valencià.
¿I l´ONU? Si li queda temps, ja deu saber que -com passa ara mateix a mil altres llocs del món-, algun organisme del seu nom és igualment evocat en una trifulga política del nostre paisatge íntim, com a autora d´una comunicació defensant els drets polítics d´un polític català tancat en crua presó. No m´estranyaria que, ara mateix, circulen pel món milers d´informes de l´ONU, recomanacions, acords unànimes, ordes incontrovertibles, i potser twits, passades pel folre, o davall cama, per qualsevol poder al·ludit, o qualsevol particular, estiga a favor o en contra del que siga.
De fet, l´ONU gestiona totes les cridades, correus i videoconferències de la mateixa organització... des de Quart de Poblet, segons va publicar Levante-EMV el dia de sant Josep. Per tant, si encara li queda temps a l´ONU per a res, pot llegir el diari: només fa uns dies, una resolució seua era evocada per un regidor de València per a decretar la restricció d´aparcar en el carril bici de la ciutat, que ja hi beneficia la llibertat de moviments. I el mateix dia, el seu nom era també evocat almenys en l´edició castellonenca del diari que cada dia «anem fent», per un regidor de Castelló de la Plana: afirmava que l´ONU mateixa defensa el nom de Castelló.
Calma i responsabilitat: anem aviats si pensem que usar el nom -per necessitat o per interés- de la primera autoritat del món, importa un rave.
