D´ell va dir Joan Fuster que era un home subterrani, desconegut per a molta gent. N´estic segur que l´intel·lectual de Sueca exagerava o expressava el seu desig que les persones relacionades amb el món de la cultura foren més conegudes, llegides, compreses i, sobretot, valorades.
Però, sí. Josep Lluís Bausset i Císcar sí que és un home conegut i valorat. Ara, als seus 100 anys a punt de complir-los és un bon moment per a recordar tot allò que ell ha fet per la cultura del seu poble, el poble valencià. Una persona que viu a l´Alcúdia des de xiquet, amb lleugeres interrupcions accidentals, és un home de poble que conjunta totes les virtuts que les persones de les nostres poblacions tenen, i que, a més, posseïx una vasta cultura que li ha permés al llarg de la seua trajectòria ser un bon professional de la docència, tant de les seues àrees científiques en la tasca com a professor d´institut, com en allò que pertoca a una qüestió unida a la seua vocació més intrínseca: ensenyar la seua llengua pròpia i la del seu país, el valencià, pertot arreu. Bausset és una rara avis que sap de tot, dotat d´una brillant intel·ligència i dotat d´una profunda memòria que l´ajuda a contextualitzar en temps i espai qualsevol esdeveniment del passat, del present o del futur.
Ara és hora de fer-li homenatge a este homenot que cada setmana ens fa el reportatge de la partida del trinquet Pelayo, perquè la seua afició per la pilota valenciana el caracteritza una vegada més com a fidel defensor i coneixedor de qualsevol mostra de la cultura popular més pròxima. Per a molts, crec que per a tots els que passarem per les seues mans, ens ompli de satisfacció recordar els moments passats i poder comptar amb l´amistat d´este homenot, un dels vincles amb les generacions que ens han precedit i ens han passat un important llegat lingüístic, social i cultural i un sentiment de compromís amb el poble valencià i amb la seua història més genuïna.
