Crònica d’una Alta de Cinc

Dissabte de trobada d’escoles en valencià a la Marina Alta. Una cita anual on la muixeranga mai falla. Sonaven les 18,30 al rellotge del campanar i la colla arribava amb cert retràs a la plaça de l’Ajuntament de Pego. Els carrers estaven tan plens de gent, que es feia molt difícil avançar... 

Amb una xifra rècord de 100 membres, arribava la Muixeranga de la Marina Alta vestida de verd oliva, color que els arriba de lluny, del temps en que el cabdill d’Al-Azraq regnava per aquestes terres i que a través de la bandera de Pego, es manté com al color que representa a aquest poble. Arriben amb un objectiu també de rècord, superar les quatre alçades al poble que va veure nàixer la colla allà pel 2008.

S’havia corregut la veu i l’expectació era màxima, la plaça estava plena de gom a gom, com a les ocasions més solemnes, estava tan plena que creava tota una pinya que recolzava als de verd a aconseguir aquella fita marcada. Des d’un costat de la plaça, la ràdio municipal retransmet en directe la emoció del moment. Al davant les autoritats dels diferents pobles de la comarca que no es perden detall. 

Mentre es comença a quadrar la pinya, els xiquets i xiquetes amb les cares pintades als tallers de les escoles, corren i juguen aliens al moment que es va a viure en uns instants. 

Sona el tabal i es fa el silenci a la plaça. Les bases i les primeres mans es fonen amb els contraforts i les agulles en un sol cos, apretats per la resta de la pinya. Les escales es situen al seu lloc. La mestra marca “segons amunt” i comença a sonar la dolçaina. Pugen els tercers i l’alçador, i es prepara la xiqueta. La tensió es respira a l’aire, i en pujar la xiqueta, l’alçador desplega i desplega la xiqueta, tota la plaça esclata en aplaudiments, i dos gestos més, la xiqueta llança un bes i alça una cama, llavors el públic entra en eufòria. Es nota a l’ambient, tots han participat en un moment únic, una catarsi col·lectiva en veure a la més menuda de totes, arribar al més alt, impulsada i sustentada per la força de tota la colla. Brollen llàgrimes d’alegria mentre es desmunta la figura, flueixen els abraços entre els muixeranguers i muixerangueres, conscients que han fet història, i han aconseguit l’objectiu per el que tant han estat treballant. 

Ha sigut un camí de mesos, més bé anys de treball de formigueta, un a un, sumant gent de tots els pobles de la comarca, fent assajos a tornallom amb altres colles, per poder provar les figures senceres i poder portar-les a plaça amb màxima seguretat. I sobretot, creant un ambient positiu a la colla, s’ha ajuntat un grup de gent amb el que dona gust passar el temps i crear lligams de confiança. 

La colla en eixe moment, confia en que tots els reptes que es propose, els podrà aconseguir. Saben que amb esforç i persistència, tot és possible. I enguany, no son pocs els reptes que tenen de cara.

La Ràdio municipal entrevista a la mestra, en les primeres impressions de l’actuació, les paraules es tallen per l’emoció.

Uns minuts després, giren el cantó i munten un altra muixeranga, com aquell mite de l’etern retorn, on res acaba, sinó que tot comença de nou.