Breu radiografia del treball editorial: persones orquestra, doble ocupació i l’oxigen dels premis

Dimecres 1 de maig és el Dia Internacional dels Treballadors, una jornada on reflexionar sobre la situació laboral i repensar nous models de treball. En l’àmbit nacional, el sector editorial va ocupar el 2022 un total de 54.400 persones, segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals que publica el Ministeri de Cultura i Esport. El treball generat al voltant del llibre és, per tant, no només una tasca clau per a la difusió cultural, sinó també un motor econòmic. Però, de quin tipus de treball estem parlant?

Pel que fa a les empreses, l’anuari subratlla que el 57,9% de les editorials estatals no compten amb persones assalariades, i un 33,4% desenvolupen la seua tasca amb menys de cinc treballadors. Jesús Figuerola, editor i fundador de Perifèric Edicions, assenyala que hi ha molts projectes personals que publiquen entre 6 i 10 llibres i que, tot i que són essencials per a afavorir la diversitat i la dispersió territorial, no contribueixen a la professionalització i especialització del sector. “Fem un poc d’home orquesta i és molt difícil saber tocar tots els instruments de la banda”, destaca.

Figuerola, qui també ha exercit de mestre d’institut i ha estat vinculat en projectes del sector, apunta que és habitual, almenys en el començament del projecte, tenir una doble ocupació. “Arrancar una editorial menuda i independent és molt difícil, fins que no tens un catàleg que aporte estructura”, afegeix. A més, el 31% dels professionals en l’àmbit de l’edició de llibres i periòdics no tenen contractes assalariats i el 14,5% treballen amb contractes temporals.

Situació dels autors

D’altra banda, si s'atén la situació dels autors i autores, segons l’estudi Escriure en català 2023, publicat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalan (AELC), només el 5,6% dels escriptors i escriptores valencians que van respondre a l’enquesta obtenen un 30%, o més, dels seus ingressos anuals a través l’escriptura, traducció o altres activitats directament relacionades amb la literatura.

El model de treball moltes vegades constreny als escriptors que es veuen obligats, també, a buscar ocupacions secundàries per complementar els seus ingressos, fet que afecta a la qualitat de la creació literària donat que, com defensa Teresa Pascual, escriptora i vicepresidenta de l’AELC pel País Valencià, “si tens la possibilitat de dedicar-te plenament a l’escriptura, hi ha un benefici, perquè el treball porta a les coses vagen bé”.

Finalment, en aquest escenari de malabarismes, els premis i concursos literaris representen una porta d’entrada “necessària” a l’edició, “no sols per la retribució econòmica, el vertaderament important és que darrere del premi estiga una bona editorial”, apunta Pascual. Per la seua part, Jesús Figuerola, editor de Perifèric, entén els premis com un mecanisme “amb el que guanyen tots” perquè, per a les editorials, són una manera “fàcil de seleccionar autors, generen catàleg i, moltes vegades, comptem amb institucions darrere que ajuden a sufragar l’edició, de manera directa o indirecta”.

Las editoriales valencianas facturan más, pero su peso en el mercado nacional es mínimo