La paraula “reguitzell” és un derivat de “guitza”, que és l’acció que fa un cavall i altres equins de llançar amb violència una o les dos potes posteriors cap arrere. En valencià a esta acció també se li diu “coça”. Una sèrie continuada de guitzes va originar la paraula “reguitzell”, que per extensió ha passat a significar una gran quantitat de coses o persones. Són molts els escriptors valencians que han fet servir esta expressió en les seues obres:
- “Es dedicà a llançar a mitja veu un reguitzell d’amenaces” (Enric Valor).
- “... jo era un simple mur on ella abocava el seu reguitzell de confidències” (Vicent Borràs).
