El verb «arrasar» es formà en el segle XV a partir de «ras», que inicialment funcionava només com a participi del verb «raure», i després adquirí un valor independent com a adjectiu. El sentit bàsic de «raure» feia referència a passar un instrument tallant per la superfície d'una cosa per a llevar-li el pèl, l'herba o qualsevol altra desigualtat. Partint d'este significat, el verb «arrasar» ha anat adquirint amb el temps nous sentits, relacionats sobretot amb la idea de destrucció, siga arruïnant sembrats o derrocant muralles o ciutats. I ara, molt modernament, traslladant figuradament este significat a nous àmbits on subjau la idea de confrontació, el verb «arrasar» s'utilitza també per a indicar que algú dels contendents en una competició esportiva o en un procés electoral ha obtingut una victòria rotunda; o, més exactament, reprenent la idea originària de devastació, que ha infligit una derrota contundent als seus adversaris.
