La paraula «tardor» designa l'estació de l'any situada entre l'estiu i l'hivern. Des el punt de vista astronòmic, comença en l'equinocci de tardor (és a dir, el moment en què la nit i el dia tenen la mateixa duració) i acaba en el solstici d'hivern (quan la nit té la màxima duració). Estos punts astronòmics varien cada any; enguany, concretament, hem entrat a la tardor a les 22:02 del dia 22 de setembre.
El nom d'esta estació ha presentat prou variacions al llarg del temps. La forma més antiga de referir-s'hi és «autumne»; el castellanisme «otonyo», que actualment és la forma més estesa popularment, ja apareix documentat en el segle XVI; també se li ha dit «primavera d'hivern», que encara es conserva viva en algunes poblacions. La forma «tardor» és una variació de «tardaó», derivada del llatí «tardati?ne», 'tardança', a la qual se li aplicà per confusió el sufix abstractiu «-or». Un dels primers autors valencians que féu servir esta forma fou Teodor Llorente: «Vent que en la tardor rebulls», escrivia en 1877.
