La paraula «catarsi» prové del grec «kátharsis», que significava 'purificació'. Originàriament s'usava en medicina amb un valor equivalent a «porga», és a dir, com un mètode per a facilitar l'expulsió de substàncies nocives de l'organisme. Però Aristòtil, en la seua obra «Poètica», féu servir la paraula «catarsi» amb un sentit figurat per a referir-se a l'efecte purificador que, segons ell, produïa en els espectadors les obres teatrals conegudes com a «tragèdies gregues», alliberant emocions primàries com la culpa, la por o la compassió.
El terme fou représ per Sigmund Freud dins de la teràpia psicoanalítica com a recurs per a desbloquejar sentiments reprimits en la consciència del pacient i, per mitjà de la hipnosi, fer possible la seua exteriorització, de manera que els permeta afrontar situacions traumàtiques originades en un passat remot.
