Maria del Carme Girau va nàixer a Simat de la Valldigna el 5 de desembre de 1940. Filla d'una mestra liberal que va exercir durant la República i d'un advocat més aviat conservador, és la major de tres germans. A sa casa es parlava indistintament valencià i castellà. L'afició per la música li ve des de ben jove. «M'agradava cantar i tocar la guitarra i també vaig aprendre solfeig i piano, de fet en el col·legi teníem una tuna i cantava en la coral de contralt».

Anar a Barcelona a estudiar la carrera i canviar d'aires li va suposar una experiència alliberadora. Té dos filles, Ana Amelia i Selma, nascudes a València i Madrid, i és vídua des de fa 10 anys. Quan es va casar, l'any 1967, va marxar a Vigo l'any 1967. Va viure a París una temporada per motius professionals del seu marit, però l'any 1995 van tonar a Espanya, en este cas a Madrid. L'any 1999 s'estableix definitivament a Simat de la Valldigna.

Actualment escriu poesia i de fet té poemes dedicats a la Valldigna, on ve a dir que li agrada viure-hi «perquè en esta Vall només alçant el cap i mirant les muntanyes ja sé com tornar a casa, no em puc perdre mai».

Com a tots, li preocupa l'actual situació política a Catalunya, pero matisa que mai s'ha clavat en política, «ni tan sols quan vivia Franco», tot i que sempre ha defensat «la cultura valenciana, catalana i balear». Respecte de Simat, opina que en els anys 50 i 60 tenia més bullici cultural que no ara. D'altra banda, s'alegra que cada vegada vinguen més turistes en autobusos a vore el monestir de Santa Maria però lamenta que no entren a visitar al poble, «ni tan sols s'aparen a vore la Font Gran».

Amb tot, agraeix la concessió d'este premi per part de l'ajuntament, que li va comunicar l'alcalde, Víctor Mansanet, al qual li uneix una amistat. També s'alegra de xicotets homenatges quotidians, com que algunes vegades posen cançons seues per a marcar l'eixida del col·legi als xiquets.