Si Itàlia és una país que canta, Espanya és una país que balla». Esta afirmació que em va fer ja fa anys un eminent musicòleg es va fer palesa amb tota la seua riquesa el divendres passat escoltant l'Ensemble de Madrid. No debades els ritmes espanyols han estat font d'inspiració de grans compositors -com no recordar ara la coneguda 'música espanyola' de Bizet, Chabrier, Debussy, Ravel ('El bolero' té el seu origen en el bolero espanyol) o el russos Rimski Korsakov o Glinka entre d'altres.
Costava no moure's envoltat pels ritmes vibrants i tribals de la música de Falla, mentre sonava la 'Danza ritual' i 'Danza del fuego', una les pàgines cimeres de la literatura musical de tots els temps.
En la segon part gaudírem d'algunes de les més conegudes sarsueles en arranjaments originals del propis compositors. 'El Barberillo de Lavapies', 'La Gran Via' o 'La Revoltosa' del valencià Chapí en la versió de l'Ensemble de Madrid va ser tot un descobriment i una veritable joia musical.
El públic es va divertir reconeixent les famoses romances i recordant una música tan inspiradora com és l'anomenat 'género chico', terme més propi d'un país amb complexes que del resultat artístic. La sarsuela té pàgines universals que qualsevol altre poble posaria en valor, i ací en tenim de grandíssims compositors, com ara Serrano o Chapí.
Per al proper 16 de febrer, Pro Música ens ofereix l'actuació del famós Trio de Viena liderat per Gernot Winischhofer, professor del Conservatori de Viena i solista internacional.
