Des de les Arenes a l'Oliva Nova Golf; del restaurant de Ricard Camarena al Riff; de la tenda de Lladró a la Joieria Rafael Torres, els establiments premium de València ja fa quatre anys que tracten de posicionar la capital en el mapa dels turistes de major poder adquisitiu. Ana Merelo, presidenta de l'associació València Premium, reivindica el nivell de serveis dels negocis de la ciutat, així com l'enfocament de l'Agència Valenciana de Turisme cap al producte, però lamenta la falta de connexions aèries per a acostar-se als comprats emissors turístics emergents.
P Han percebut ja un increment de turistes d'alt poder adquisitiu desviats des de Barcelona?
R No. A curt termini és difícil que es produïsca. El turista d'alt nivell i de qualitat és una persona que sol planificar amb antelació. És gent que valora el producte i planifica. Que a Barcelona hi haja inestabilitat no vol dir que canvien la destinació a València o a Madrid. S'han desviat creuers, i també alguns grups vacacionals, però el turista de qualitat que cerca el més autèntic d'una destinació s’ho pensa més.
P I tem que existisca un perjudici per a la destinació València per la inestabilitat associada?
R El sector turístic és molt sensible a la inestabilitat política i econòmica. Encara que eixa inestabilitat està més centrada a Catalunya, des de fora es percep a escala nacional. Si a mitjà termini no s'estabilitza, afectarà la destinació Espanya. El turista més viatjat, amb més poder adquisitiu, no solament cerca serveis de qualitat, sinó també destinacions segures.
P Li preocupa la taxa turística tant com als hotelers de sol i platja, que anticipen una fugida de viatgers?
R Estem en contra de com es planteja la taxa: sense planificació i sense tenir clar a què es destinarà. Sembla recaptatòria i afecta al preu final de l'oferta hotelera i turística. La sensació del sector és que s'imposa sense haver-se assegut amb el sector, sense negociar a llarg termini. El sector turístic planifica amb molt de temps. Encara que jo parle del turista que ve a l'òpera o a jugar al golf, moltes vegades eixos operadors ja tenen preus tancats. No pensem que la taxa afecte a eixe turista però cal plantejar-la amb planificació i consens.
P Com veu el mercat asiàtic o el rus? Amb les destinacions tradicionals madures s'observa amb esperança els països emergents.
R El rus va tenir anys de boom, però no és rellevant per a la destinació. Per a València, cal ser realista, el primer són les connexions aèries. Gastar diners en promoció en destinacions llunyanes, com l’Índia o la Xina, de poc ens serveix si no hi ha vols. Ens arriben molt pocs: gasta en compres però no valora la gastronomia mediterrània com l'escandinau o el britànic. El mercat americà és molt interessant, fins i tot el sud-americà. Ens centrem en mercats madurs, com el nord d'Europa i Amèrica del nord i del sud. La inversió allí té més tornada.
P Tindrà algun dia València un lloc en el circuit de turisme de compres?
R Seria ideal tindre una mica de rellevància. L'oferta de comerços és fantàstica: hi ha comerços que aposten per la qualitat i el servei. Volen captar el client local però també el turista d'alt poder adquisitiu. Perquè açò ocórrega tota la destinació ha d'enfocar-se a eixe turista de qualitat.
P Escoltant-la sembla que tenim més un problema de visibilitat i posicionament que d'oferta.
R Totalment. L'estratègia de l'AVT és molt més encertada que el que es feia fa anys. No pots fer una promoció per marques, anar a una fira amb cent mil destinacions. Tu has de valorar el teu producte: l'òpera, la gastronomia mediterrània amb cuiners Michelín, la possibilitat de jugar tot l'any al golf amb un clima meravellós i prop del mar. És molt important que ens centrem en quatre productes. Tenim la millor òpera, amb la fundació Plácido Domingo, al que coneix tothom, i no ho veig valorat en les fires a les quals anem. És un argument de venda, cal valorar-ho i és el que intentem des de València Premium. Fer visible el producte de qualitat per a fer-lo visible per al públic que vol l'autèntic, que sap comparar, apreciar la qualitat.
P Entén que s'ha massificat la capital? València ha entrat aquest estiu en el debat de la «turistificació».
R Si no rectifiquem a temps sí que passarà. El creixement dels dos últims anys és enorme i no de turistes d'alt nivell, sinó de beure molt i consumir poc. Sí que crec que el centre històric està afectat, i molts comerços ha tancat per a deixar pas a tendes de gelats i take away, i açò deteriora la destinació, va perdent autenticitat per a convertir-se en un parc temàtic. Açò és gravíssim. Si el centre s'ompli de turistes de nivell mitjà baix entra en conflicte amb el mateix ciutadà. Estem en un moment dolç i cal focalitzar que som una destinació de qualitat per a captar el turista que aprecia la destinació i no la deteriora. No cal deixar-se encegar pels números i cercar la qualitat.
P Està ben aprofitat el port de València com a destinació de creuers?
R Seria desitjable creuers de més nivell. És la realitat. Cada any augmenta, és una destinació cada vegada més atractiva i coneguda en les rutes del Mediterrani. Està ben aprofitat en nombre d'escales, però és veritat que la majoria gasta pocs diners en la ciutat. No prenen ni un café, no tenen temps.
P Com veuen el canvi de paradigma de la ciutat cap a la conversió en zona de vianants, amb el centre com a gran passarel·la?
R Sens dubte és bo. Totes les grans ciutats han apostat al 100% per reduir l'espai del cotxe, que ha envaït les ciutats. La tendència en els països més desenvolupats és aconseguir zones per als vianants per a les persones, turistes, per a passejar davant dels comerços, amb voreres més grans, carrers per a vianants. És positiu per a la ciutat al 100%: menys soroll i contaminació, passejar i comprar. El que s'està fent ara és la tendència europea.
