El pròxim 1 de gener entren en vigor els nous canvis de la nova Política Agrària Comuna (PAC). La Unió Europea atén la històrica reivindicació dels agricultors en millorar la seua capacitat negociadora dins de la cadena agroalimentària -dominada per la gran distribució comercial- i donar més capacitat al sector primera per a afrontar turbulències en la producció i en els mercats . A més, aportarà flexibilitat perquè els Estats membres oferisquen ajuda als agricultors joves.
El sector agroalimentari, un dels motors econòmics de la Comunitat Valenciana, tant en la seua aportació al PIB com a l´ocupació i a l´exportació, ja que contribueix positivament a la balança comercial agrària d´Espanya, es juga el seu futur. De fet, la PAC representa al voltant de
250 milions d´euros d´ingressos anuals per al sector agrari valencià i és fonamental en termes d´ocupació, comerç, regulació de la producció agrícola i ramadera, legislació de sanitat animal i vegetal, i incorporació de condicionants mediambientals a la producció.
El Parlament, pendent del vistiplau del Consell de la UE, va aprovar esta setmana la reforma intermèdia de la Política Agrícola Comuna a través de l´anomenat reglament Ómnibus, que planteja una sèrie de millores tècniques en matèria de pagaments directes, desenvolupament rural i organització comuna de mercat, segons reconeixen organitzacions d´agricultors espanyoles a la recerca de reforçar el seu paper en una cadena de subministrament més just. Segons constata l´informe facilitat per l´Europarlament, les noves regles permetran a totes les organitzacions agràries reconegudes planejar la producció i negociar contractes de subministrament en nom dels seus membres sense incomplir normes de la Unió Europea sobre competència.
Agricultura mediterrània
La negociació col·lectiva fins ara només estava autoritzada en uns pocs sectors com la llet, l´oli d´oliva, la vedella i els cereals; amb el que aqueixa negociació s´ampliarà a un sector tan important per a l´agricultura mediterrània com el de fruites i hortalisses. Els Estats membres disposaran de més flexibilitat a l´hora de definir als agricultors actius (que no inclou als professionals d´altres activitats que posseeixen explotacions); és a dir, potencials receptors de subvencions comunitàries. També podran augmentar els suplements per a joves agricultors -del 25% al 50% dels seus pagaments bàsics per les primeres 25-90 hectàrees-, amb l´objectiu d´augmentar l´atractiu del sector entre la joventut. A més, segons constata la informació facilitada pel Parlament de la Unió Europea, els agricultors també comptaran amb millors eines per a protegir-se contra la volatilitat del mercat i altres riscos, com a males condicions meteorològiques, plagues o malalties animals.
A més, la Comissió Europea podrà respondre de forma més ràpida davant les crisis amb mesures de suport excepcionals per al sector. No obstant açò, també hi ha algunes ombres.
La Coordinadora d´Organitzacions d´Agricultors i Ramaders (COAG) considera «maquiavèl·lica» la comunicació de la Comissió Europea sobre el futur de la PAC, l´alimentació i l´agricultura més enllà de 2020. Després d´uns objectius aparentment lloables i sostenibles, que pretenen donar resposta a les principals demandes dels ciutadans europeus (lluita contra el canvi climàtic, seguretat alimentària, conservació del medi ambient, economia circular, desenvolupament del mitjà rural), «emmascara unes polítiques que pretenen aprofundir en una major desregulació dels mercats i una retallada de les ajudes. L´experiència d´anteriors reformes de la PAC confirma que les polítiques d´aparador tenyides de verd no garanteixen rendes dignes ni preus justs per als agricultors i no reforcen la posició dels productors en la cadena de valor agroalimentària. Resulta contradictori voler abordar nous i grans reptes amb menys pressupost», sosté Miguel Blanco, secretari general de COAG.
Segons aquesta organització agrària, la primera incògnita que apareix en aquesta proposta és l´absència d´un marc financer per a la pròxima PAC i açò a pesar que són molt més ambiciosos en els objectius a abordar, especialment en tot el relacionat amb el medi ambient i el canvi climàtic. També adverteix que el Regne Unit contribuïa fins ara amb aportacions netes d´entre 10.000 i 12.000 milions euros anuals al finançament europeu. Per açò la Comissió Europea demana explorar l´opció d´introduir cert grau de cofinançament nacional per als pagaments directes, amb la finalitat de mantenir els nivells globals de les ajudes. COAG rebutja aquest enfocament i defensa una PAC forta, comuna i finançada íntegrament amb el pressupost comunitari, com correspon a l´única política comuna de la UE.
Problemes en el cofinançament
L´esmentat cofinançament estatal del pressupost agrari augmenta el risc de retallades pressupostàries i aviva la intenció de la Unió Europea de quadrar el seu nou marc pressupostari a costa de l´agricultura. A més, brilla per la seua absència en la comunicació referències a pagaments acoblats, imprescindibles per al manteniment de sectors molt vulnerables, enclavats en els territoris rurals més deprimits.
No s´especifica tampoc muntant total de les ajudes. En aquest sentit, l´organització agrària considera que s´haurien de reforçar els fons agraris actuals per a respondre als nous reptes plantejats en la reforma després de 2020. També lamenta este sindicat agrari que en aquesta comunicació hagen desaparegut els sostres d´ajudes per explotació, bàsics per a fer una redistribució de les ajudes més justes, en favor dels vertaders agricultors professionals, que generen ocupació i riquesa al mig rural.
