La pressió urbanística ha transformat en sòl urbanitzat més del 30% del sòl de l´horta de València en els últims 25 anys i l´abandonament de les terres supera al 20% del teritori històric de 11.600 hectàrees. La Llei de l´Horta aprovada recentment per les Corts, amb el vot en contra del PP i Ciutadans, sembra encara bastants dubtes entre les organitzacions agràries valencianes majoritàries: l´Unió de Llauradors i AVA-Asaja. Els seus dirigents, Ramón Mampel i Cristóbal Aguado, respectivament, constaten postures distants. Aguado sosté que el text final ha obert el diàleg amb el sector agrari; encara que el text naix sense pressupost i segueix resultant massa intervencionista al mateix temps que deixa moltes incògnites en la gestió de les explotacions. Amb tot, des de febrer s´ha obert un període de nou mesos per a concretar el pla agrari i la despesa. Per la seua banda, Mampel considera «apropiada» aquesta llei per a l´acompliment de les funcions agràries ja que ha vist reflectides la majoria dels aspectes que va suggerir a la cambra legislativa valenciana. En eixe sentit, la Unió de Llauradors destaca la inclusió d´una de les seues reivindicacions més destacades: «Considerar la falta de rendibilitat de les explotacions com una excepció a l´hora de catalogar una parcel·la com a sòl agrícola infrautilizada». A més, es felicita perquè reconeix la necessitat que els agricultors reben ajudes addicionals per a exercir la seua labor dins d´un marc protegit. El líder de la Unió confia que la norma tinga continuïtat en el temps i en què siga una eina eficaç per a protegir l´horta de l´especulació i garantir la viabilitat de les explotacions agràries. Per a Cristóbal Aguado, la llei inclou «no poques restriccions i limitacions per a l´activitat agrícola i, en aquest sentit, emmalalteix d´una voluntat excessivament intervencionista al arrogarse competències en la gestió de les parcel·les que haurien de correspondre completament als agricultors», agrega. A més, el dirigent de AVA-Asaja adverteix que la gestació de la llei (encara queda la tramitació del Pla d´Acció Territorial, la redacció del Pla Agrari i l´aprovació de la norma de Ens Gestor) «podria haver-se escomès d´una altra manera, amb més temps, amb més reflexió i amb més consens social». I sosté que convocarà una gran mobilització si les correccions que es realitzen durant aquests mesos de tramitació resulten lesives per als interessos dels agricultors.
