Triar un àlbum il·lustrat: què, com i per què

Els àlbums il·lustrats, a diferència del llibre il·lustrat tradicional que mostra les imatges com un ornament, es caracteritzen per una relació deliciosa mitjançant la qual el text i la il·lustració –juntament amb altres elements– doten la història de significat. Ara bé, ja els coneixeu? Com podem fer-ne una selecció acurada?

A casa, a la biblioteca i a l’escola. Aquests espais són un punt de trobada entre els àlbums i els infants i és en aquests contextos on la figura dels adults esdevé clau en el seu paper de mediadors i mediadores. La selecció és el primer pas d’aquesta introducció al gust de la lectura, però, per a fer una bona tria, cal conéixer bé què és un àlbum, com l’hem de llegir i per què és una proposta tan interessant.

La força del text i la il·lustració

L’escriptor Bernardo Atxaga sempre evidencia la necessitat d’allunyar-se de l’adjectiu infantil en els textos per als més menuts. Potser, les obres amb estructures gramaticals més senzilles i pobres de llenguatge són una conseqüència derivada de subestimar la capacitat d’interpretació dels infants. Sortosament, són molts encara els àlbums que no simplifiquen, que tenen en compte la riquesa lèxica, tot i la sintetització que exigeixen, i proposen relats que no renuncien al joc, la prosòdia, ni tampoc a l’enginy de les paraules.

En aquest sentit, On són les claus? (Andana, 2017) de Carles Cano i Aitana Carrasco s’alça com una narració extremadament atrevida que s’adapta a aquestes condicions. Altrament, és en la complicitat creada entre el text i les imatges on resideix l’originalitat i on es confirma la sintonia que han de mostrar tots dos llenguatges. Les il·lustracions amplifiquen ací el missatge i fugen alhora dels estils més convencionals per a oferir una estètica potent que contribueix a l’alfabetització visual, una altra de les bondats de l’àlbum.

Un suport en blanc

La simbiosi perfecta entre la narració textual i visual és, sense dubte, un dels trets més destacats de l’àlbum. Amb tot, el suport és també un element fonamental. Sovint ens passen desapercebuts, per això cal educar la mirada en l’observació atenta de la coberta, el format, les guardes i la tipografia, entre altres, ja que a més del caràcter pràctic, de vegades, inicien, complementen i conclouen el discurs. L’elasticitat d’opcions és tan gran que cada autor s’enfronta sense por a aquest suport en blanc i cerca l’alternativa que més s’ajusta a allò que ens vol explicar, com ara Rocio Bonilla a Germans (Bromera, 2018), on presenta una hàbil sorpresa narrativa i gràfica tot servint-se de les diverses possibilitats materials d’un àlbum que es llig pel principi i pel final.

Conclusió: cal arriscar-se

Anar més enllà de la nostra percepció adulta, mostrar una sensibilitat cap a la literatura per a infants, buscar àlbums amb un equilibri entre el text, la il·lustració i el suport però, sobretot, arriscar-se, perdre la por de reivindicar lectures, tant textuals com visuals, que a cada nova lectura ens en descobrisquen una de nova són només alguns dels principis que cal marcar-se a l’hora de la selecció. Engrescar-se amb els àlbums per a il·lusionar amb aquests els més menuts i eixir-se’n de la línia com, en definitiva, ens espenta a fer Rocio Araya a El cap ple de pardals (Litera, 2021). Fem-li, cas, doncs.

*Article de la campanya «Fem visible la Literatura Infantil i Juvenil» de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura».

Suscríbete para seguir leyendo