Del camp al llibre: els esports estan presents a la nostra literatura

L’esport com a espectacle, i els seus protagonistes, sovint se’ns plantegen com el terreny de les baixes passions, dels sentiments més simples de les masses; la literatura, i totes les belles arts, encarnen, en canvi, el regne de l’enteniment, el plaer de la raó, la metàfora i la imaginació. La cosa, però, no va del tot així. La literatura i l’esport han anat de la mà al llarg de la seua història.

A l’Olimp dels llibres

L’esport no és, ni ha sigut, com podria pensar-se, tema només de periòdics, revistes especialitzades o xarrades entre amics. L’esport és, ha sigut i continuarà sent una importantíssima faceta de la vida social. I la literatura no se n’ha volgut desentendre. I això per dos raons: perquè la literatura és el primer i millor testimoni de la vida social d’una època, i perquè l’esport ha proporcionat als autors literaris formidables epopeies que narrar.

No cal recórrer, per a comprovar-ho, als casos clàssics d’un Homer que poetitza la carrera de carros i el joc de la pilota, ni a Virgili i Horaci que canten als vencedors. En la nostra literatura tenim mostres suficients per a proclamar-ho.

Biografies

Durant l’adolescència ens entusiasmem per les gestes esportives dels nostres ídols, amb les seues trajectòries i els seus triomfs. Així, una bona manera d’enganxar el jovent a la literatura són les biografies. Trobem biografies acurades dels nostres mites particulars adreçades als més menuts, com els àlbums il·lustrats Paco Cabanes ‘el Genovés’. L’heroi esportiu dels valencians i La forja d’un campió. Vicent Belda (Reclam Editorial). També en tenim d’adreçades a lectors més madurs, com ara La història de John Carlos o Córrer sense por (Sembra Llibres), que aprofundeixen en la constància de grans atletes que van haver de superar moltes dificultats mitjançant la pràctica esportiva. Són històries inspiradores per al més joves que s’enfronten als primers entrebancs que els planteja la vida.

Contraris i amics

L’esport és competició i rivalitat. També és, però, sentit de pertinença a un grup, a un col·lectiu amb interessos comuns. Durant l’adolescència, aquest sentiment és l’eix sobre el qual gira la vida dels protagonistes, com en Llampuga, llampega (Andana, 2017) o A boca de canó (Bromera, 2015).

I del llibre torna al camp

El camí del camp al llibre també té un doble sentit: el dels esports que s’han creat a la ficció i han traspassat la barrera del paper per a esdevindre espectacles.

El quidditch, l’esport més popular en la comunitat màgica de Harry Potter, creada per J. K. Rowling. És una mena de futbol-bàsquet aeri que es juga volant en graneres màgiques. Sobre el joc hi ha una extensa documentació, ja que ocupa un espai important en la saga. Aquest esport ja ha sigut adaptat per a la pràctica en la vida real. Als Estats Units es va jugar la primera Copa del Món de quidditch en 2007.

Va de bo!

I no podem deixar de banda el paper dels llibres en la difusió i la projecció de la nostra essència esportiva i lúdica. En La colla U (Andana, 2019), per al més menuts, o No mataràs (Bromera, 2015), la pilota valenciana vehicula la narració i els valors que hi van relacionats són la clau en l’esdevenir dels seus protagonistes. Tenim, doncs, un ventall molt ample de possibilitats que relacionen esports i llibres. T’abelleix jugar a llegir? Va de bo!

*Article de la campanya «Fem visible la LIJ de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura».

Suscríbete para seguir leyendo