Objectiu: menjadors escolars sense desperdicis

L’ Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 12 anima a posar en marxa processos per a evitar la pèrdua d’aliments, un ús ecològic dels productes químics i disminuir la generació de deixalles. Dins dels nombrosos espais en què es pot actuar en este sentit, també està l’àmbit educatiu i, més concretament, els menjadors escolars que cada dia donen menjar a uns 150.000 xiquets i xiquetes a la Comunitat Valenciana.

Conscients d’això, el Pla d’Acció per a previndre i reduir les pèrdues i el desperdici alimentari a la C. Valenciana —que impulsa la Conselleria d’Agricultura des de 2019— inclou accions en els centres educatius. Una d’elles és una guia amb pautes perquè les escoles i instituts implementen els seus propis plans contra el desperdici alimentari.

Abans de les vacances de Nadal, la jornada «Mi cole no desperdicia» va aplegar a representants de 50 centres de València i l’àrea metropolitana, que van conèixer experiències i propostes per a conscienciar a les seues respectives comunitats educatives sobre el desperdici alimentari.A més, també es van avançar alguns detalls d’una guia que pròximament estarà disponible per als centres.

La guia és un encàrrec de la conselleria —de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA)—, ha estat elaborada per la Fundació Espigoladors i de manera col·laborativa amb un munt d’entitats i experts, com Justícia Alimentària o professorat de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València (UV). Es tracta d’un decàleg per evitar que el menjar als centres educatius es desperdicie i amb recomanacions per a fer un diagnòstic inicial i anar reduint la quantitat de menjars que acaba al fem a l’hora del pati o al menjador. En concret, es calcula que fins el 25 % dels aliments del menjador acaben abocant-se, uns 100 grams per infant al dia, tot i que l’estudi va ser reduït.

«La guia és un dels recursos dins del pla autonòmic, pel qual estan fent-se coses molt diverses, donant també molta prioritat als col·legis i entorns escolars; seria molt favorable que les escoles tinguen plans de prevenció del desperdici, no és un problema aïllat, però són un lloc ideal per a treballar este tema», apunta Maria Ángeles Fernández-Zamudio, investigadora de l’IVIA i coordinadora de l’agenda tècnica del pla.

«El desperdici s’origina en tota la cadena, tots i totes som part del problema, des de qui produïx i emmagatzema, fins als majoristes, els transportistes, els supermercats i a casa... llençar menjar és diari, un gest quotidià i normalitzat, però no ens podem permetre l’impacte ambiental, econòmic i social», afegix. «La comunitat educativa (direcció, ampes, professorat i alumnat) està en un context on s’aprén i s’adquirixen nous hàbits que poden influir de cara a l’alimentació, en fer-la més racional i sostenible; es pot començar a reflexionar i fer canvis que arriben a tota la ciutadania», apunta.

Amb centres educatius porten treballant des de fa quatre anys. Fernández-Zamudio afirma que, sovint, les escoles no saben com abordar esta qüestió, que és necessària perquè «es tira molt de menjar en l’entorn escolar». No obstant, les iniciatives en este sentit sempre són ben acceptades. «Quan parlem del tema, els xiquets i xiquetes se sorprenen i reaccionen de seguida i canvien; la sensibilització sol ser molt gran i arriba a les famílies», detalla. 

La guia, d’unes 120 pàgines, estarà prompte disponible a l’espai del portal agrari de la Conselleria d’Agricultura, i a més de conscienciar, pretén ser una ferramenta per a les escoles i instituts. «No cal que facen tots els passos, només en què s’avance un poc i se sumen la major quantitat possible de centres, ja s’estarà fent molt», assegura. La manera de servir; les quantitats ben ajustades; o la temperatura dels plats són qüestions que ajuden a fer que menys aliments acaben al fem de les escoles .

Activitats d’aprenentatge-servei

Tatiana Pina i María Calero són professores de Magisteri de la UV i han contribuït en l’elaboració de la guia, ja que amb el seu alumnat —els futurs docents— i diversos centres educatius ja treballen com reduir els desperdicis alimentaris amb projectes i activitats d’aprenentatge-servei (ApS) per a Primària. Pina assegura que l’educació és «clau per a previndre i reduir el desperdici alimentai, fomentar una cultura més sostenible i una millor alimentació». «Cada curs, treballem amb el nostre alumnat, per a conscienciar-los i dir-los que el problema està ahí i, com feien propostes atractives, vam decidir portar-ho a les aules. Una vegada comencen, se-n’adonen del problema i s’impliquen», explica.

Calero, per la seua part, recorda que este treball en l’àmbit educatiu és fàcilment emmarcable en l’Agenda 2030 de Nacions Unides i l’ODS 12, que també recull la Lomloe, i «pot implementar-se a Coneixement del Medi, a Plàstica —per exemple, fent cartells que consciencien, o a Matemàtiques, per a estudiar la petjada de carboni—». A més, també s’avança a una imminent llei estatal sobre desperdici alimentari.

D’altra banda, Marta Herrero, coordinadora de la delegació valenciana de Justícia Alimentària, explica que l’entitat prepara ja el projecte «Escoles que aprofiten» per a posar en marxa i monitoritzar la implantació de la guia a cinc centres educatius. A més de l’alumnat, Herrero detalla que el canvi també ha de passar per formar i conscienciar «als claustres de professors, als equips de cuina i al personal de monitoratge».

«Hi haurà ferramentes educatives per a l’aula; pràctiques per a fer comandes i saber com cuinar de la millor manera o quines racions són les recomanades; i com quantificar els quilos de menjar que acaba al fem».

L’objectiu és fer medicions al principi i final del procés i constatar els canvis. «La conscienciació a les famílies també es fonamental i hi haurà tallers», afegix. «A Justícia Alimentària treballem sempre per garantir el dret a l’alimentació de les persones i no té sentit que una tercera part dels aliments que es produïxen acaben al fem», resumix.