La vital contribució dels aiguamolls a la preservació global del planeta

A la ciutat de Ramsar, en la costa de la Mar Càspia a l’Iran, el 2 de febrer de 1997 es va acordar el Conveni Internacional sobre els Aiguamolls. Este tractat intergovernamental servix de marc per a l’acció nacional i la cooperació internacional en la conservació i l’ús racional dels aiguamolls i els seus recursos. En l’actualitat, existixen més de 2.000 espais protegits en dotzenes de països. Des d’aquell dia, cada any, s’organitzen actes i activitats que augmenten la consciència pública sobre els valors dels aiguamolls i els beneficis que oferixen. Entre les accions, estan les que fa l’Oceanogràfic —dins i fora de les seues instal·lacions—, per a reconéixer la importància dels ecosistemes aquàtics des de fa més de 20 anys.

En este temps, l’Oceanogràfic ha dut a terme activitats de conscienciació i divulgació mitjançant la recreació de zones específiques, la conservació d’animals i plantes, i accions de sensibilització. Les zones humides són vitals per a la biodiversitat, albergant una gran quantitat d’espècies endèmiques de fauna i flora amenaçades. A més, exerceixen funcions ecològiques fonamentals, com la regulació del cicle hidrològic i la filtració de contaminants, mentre que també proporcionen paisatges de gran bellesa.

En l’Oceanogràfic, hi ha algunes de les espècies més representatives d’aquests ecosistemes, com la polla blava, l’espàtula rosada i blanca, la tortuga de Florida o el leprós, l’escórpora, la garceta verdosa o el martinet de nit comú. Al llarg dels últims anys, la Fundació Oceanogràfic ha dut a terme el Projecte Albufera, transformant els estanys clorats en un llac amb una biodiversitat sorprenent i d’alta qualitat gràcies a la seua naturalització.Este projecte apropa al públic a un ecosistema crucial per a la conservació de la flora i fauna, així com per a combatre el canvi climàtic, i s’inspira en els aiguamolls locals.

Així, el llac viu s’ha convertit en un vast espai on cohabiten diverses espècies d’anàtids, amfibis, peixos i aus d’interés conservacionista, com el xibec cap-roig, el’ànec blanc, el cigne cantaire, el corb marí, la fotja comuna i el gran pelicà blanc. A més, al voltant de 35 espècies d’aus visiten l’Oceanogràfic durant l’any, principalment procedents del Parc Natural de l’Albufera i del llit vell del Túria. Gràcies a la col·laboració del Servei de flora del centre d’investigacions piscícoles del Palmar de la Generalitat Valenciana, el llac alberga una gran colònia del samaruc valencià, així com l’ofegabous, la garceta cerceta, malvasia capblanca i la fotja banyuda. Estes espècies han trobat en els llacs vius de l’Oceanogràfic, un parador idoni per a la cria i el descans. La Fundació Oceanogràfic, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, ha dut a terme diversos plans de recuperació que constituïxen un clar èxit de la política de conservació desenvolupada des de l’aquari.

Entre estos assoliments, destaca la reproducció de l’àneccapblanc (Oxyura leucocephala), una espècie de la qual en 1977 només es trobaven 20 exemplars en la llacuna de Zóñar (Córdobaa) i que estava en perill d’extinció; o de la fotja banyuda (Fulica cristata), també en perill d’extinció i que ha aconseguit tirar avant diversos pollets en el llac viu gràcies al treball de l’equip d’Aus i Rèptils del Oceanogràfic, i a la cessió d’una parella d’esta espècie per part de la Granja del Saler. Quant al samaruc ( (València hispanica), el diminut peix en perill crític de desaparició també ha aconseguit reproduir-se.