Per què les xiques tenen més por a les matemàtiques?

Les matemàtiques són complexes però no difícils si s’ensenyen i s’aprenen bé. No obstant això, la injusta i dolenta fama d’aquesta assignatura s’enceba especialment amb els xiquetes. L’última edició de l’informe PISA —l’estudi internacional que avalua a l’alumnat de 15 anys— va revelar que el rendiment en matemàtiques és major entre els xics que en els xiques, un fet que ocorre no només a Espanya, sinó en la majoria dels països. Ni ells són més llestos ni estan més capacitats que elles. El problema és que les xiques, per biaixos de gènere, són més propenses que els xics a patir angoixa davant les matemàtiques. Tant que el 21 % sent ansietat davant esta matèria tan fonamental en els currículums.

Les matemàtiques —millor dit, l’ennuegada de les matemàtiques— porten un temps en l’agenda política. El mes de gener passat, el Govern va anunciar un pla de reforç per a revertir les males dades que PISA va llançar sobre l’aprenentatge de les matemàtiques, amb només un 6 % dels estudiants en els nivells de l’excel·lència i un 27 % en la insuficiència.

No es creuen bones estudiants

L’informe de EsadeEcPol assegura que en 4t de Primària (10 anys), les xiquetes tenen un 15 % menys de probabilitats de considerar que les matemàtiques són la seua assignatura favorita que els xiquets. Convençudes que són avorrides i difícils, tenen un 9 % menys de probabilitat de considerar-se bones estudiants en esta matèria.

L’estudi de EsadeEcPol confirma que amb 15 anys (4t d’ESO), l’ansietat (que es pot traduir per angoixa i que no hi ha confondre amb patir un problema de salut mental com el trastorn per ansietat) ataca amb més força a les xiquetes que als xiquets en el que a matemàtiques es referix. Un 21 % de les alumnes assegura que se senten nervioses o desesperançades quan s’enfronten a un problema matemàtic.

Lluny de difuminar-se, la bretxa de gènere persistix en l’educació postobligatòria. En Batxillerat, la presència de xiques en les branques cientificotècniques és considerablement menor. En la universitat, no arriba a la meitat la presència de dones en els graus científics i tecnològics, coneguts amb les sigles STEM. En el grau de Matemàtiques, la presència femenina és del 36 %. Més baix és, fins i tot, en altres estudis com a Física (26 %), Telecomunicacions (23 %) i Informàtica (13 %). Les dades eren més alts fa tres dècades. En 1990, les estudiants de les facultats de Matemàtiques suposaven el 51 % i les de Física, el 31 %. El patró es repetix en les matriculacions dels màsters. En el de Matemàtiques i Estadística, elles no superen el 25 % i en els d’Informàtica es queden en el 23 %. En el cas de la Formació Professional (FP), la bretxa dels estudis STEM es convertix en abisme tant en els graus mitjans com en els superiors. La proporció d’homes/dones és de pràcticament 9 a 1.

Les ocupacions STEM són les que, habitualment, estan relacionades amb millors sous. L’informe de EsadeEcPol confirma que la bretxa continua una vegada que l’alumnat es gradua i comença la seua vida laboral. «Als 15 anys, la probabilitat d’aspirar a tindre una professió STEM amb 30 anys és un 12 % menor per a les xiques que per als xics, una bretxa que no varia en tindre en compte el nivell de rendiment», expliquen els autors de l’informe, l’economista Lucía Cobreros, el director adjunt de EsadeEcPol, Jorge Galindo, i la directora de Projectes de la institució, Teresa Raigada.

Vida laboral

L’estudi de EsadeEcPol assegura que el percentatge de dones en una ocupació STEM sobre el total de dones ocupades a Espanya només arriba al 5 % mentre que en els homes aconsegueix el 13 %. Malgrat tot, ací hi ha una bona notícia atés que en 2001 el percentatge de dones eren del 3 %. «La nostra anàlisi indica que les dones que han completat un grau STEM tenen, cinc anys després, quasi un 3% menys de probabilitat de treballar en una ocupació STEM que els seus homòlegs masculins», conclou l’informe.

Des de «Dones en STEM» realitzen algunes recomanacions per a revertir la bretxa de gènere des de Primària. Entre elles, «eliminar els biaixos de gènere dels currículums i els materials», així com dotar al professorat d’eines docents per a impartir una educació STEM que minimitze els biaixos. La dimensió socioafectiva de l’aprenentatge és, segons la ciència, un aspecte determinant que explica la desmotivació i el bloqueig davant l’assignatura.

Amb indiferència del sexe, les matemàtiques són perfectament accessibles a tothom, llevat que l’estudiant patisca discalcúlia, un trastorn clínic de l’aprenentatge que comporta, entre altres conseqüències, comprendre malament els números i el significat dels símbols matemàtics, tindre nul·la capacitat per al raonament matemàtic i patir seriosos destrets amb el càlcul mental. La discalcúlia, un trastorn amb base neurobiològica i genètica i que a vegades està associat a alguna altra alteració del neurodesenvolupament, pot afectar un percentatge de la població estudiantil que varia entre el 2% i el 6%, segons un article publicat en la Revista d’Investigació i Avaluació Educativa de la Universitat de València.