Fa dos anys, quan les dues dècades de PPopulisme quedaren soterrades amb l´arribada del govern del Botànic, una gran alegría va energitzar molta gent que gaudia esperança per la nova era. La presència de verds en la coalició Compromís i el tarannà progressista del conjunt guanyador va fer suposar als votants conscienciats en qüestions socials i mediambientals que per fi hauria una protecció de la ecosalut en el tros d´aldea global que és el golf de València.
És clar que la infrafinanciació i el bloqueig d´iniciatives com la lluita contra la pobresa energética senyalen Madrid com el poder que força decisions contràries als interessos dels valencians no-milmilionaris. Tanmateix, l´entusiasme amb què l´alcalde de València i altres membres dels equips municipal i autonòmic continuen part de la labor dels seus predecessors resulta prou inquietant: la V21, els gratacels del semi-parc central, el desviament del metro per l´horta de Burjassot, la contaminació atmosférica del cap i casal i la pujada dels seus lloguers són exemples de rabiosa actualitat. Tots són titulars de premsa que alerten d´una deriva desenvolupista no molt diferent de la bombolla immobiliària de la crisi. I ja se senten veus que parlen d´un nou crac financer que pagarem amb més deute, més austeritat i més destrosa dels nostres ecosistemes. El govern de la Nau hauria d´escoltar l´advertència.
