Totes les setmanes almenys una vegada, o dues; es recorre portals i cantons, per les voreres i pel mig, és l´afilador, eixe xicot que va a deixar-te les culleres i ganivets i les tisores i les navalles al punt del tall adient per a la carn o el pa. Sol ser un home que va de poble en poble amb el seu motet, la moto de xicoteta cilindrada a la que li ha acoblat una corretja de transmissió al rotor i una altra a un torn de pedra d´afilar, i per això crida l´Afilador. S´ajuda per a captar l´atenció dels clients d´un xiulit de plàstic d´eixos que van en escaleta com si fossin una flauta andina però en xicotet, donant un so molt característic d´aquest personatge i professió. Ara el que vaig veient és com el que recordava des de xicotet pels anys seixanta, àdhuc em venen rampallades d´haver-lo conegut en bicicleta, actualment ve en moto i en cotxe furgoneta on duu a la venda ganiveteria i altres utensilis propis de cuina i carnisseria. Sol reportar uns trets peculiars i inusuals per als temps que s´esgolen. Es deixa veurer pel mercat i per la circumval.lació, llocs ben atapeïts de personal que vol atreurer. Pel devant de l´ajuntament va poc, perquè sap que per aquest indret el bacallà i els talls ja queden atesos, i són matèria d´altra afiliació i afinar. Ho té clar i per això amaga el xiulet quan passa pel costat, d´esquitllentes per a evitar indiscrecions o que li puntualitzen que ha de pagar uns drets de feina. Em sembla que malviuen com poden, encaraque de segur potser tinguen una altra vocació més remunerable. L´altre dia li vaig portar unes tisores de carn per a que me les afilara i varen quedar una gràcia de bé per la suavitat de moviment i les fulles esmolades. I tot de pedra seca d´espurnes de foc, la que empràvem al taller de casa n´era d´esmeril, pedra d´aigua rodona. El batlle venia a repassar les estrals, sense pagar drets.
