S'han dedicat alguns, durant les últimes setmanes, a fer saltar l'alarma d'una preocupant onada de robatoris a Castelló. Coincidisc amb ells en què ens estan robant, i molt. La situació ha arribat a uns límits insostenibles i les autoritats públiques haurien d'actuar al respecte. Analitzem bé la situació. Des que va començar la crisi, mentre els salaris es desplomaven i les taxes d'atur i temporalitat extrema es disparaven, la quantitat de milionaris a l'Estat espanyol augmentava en un 50 %. Només el 2015, es van generar 15.000 nous milionaris, xifra que ens ha situat com a capdavanters d'Europa. Alguns diuen: no importa que hi haja rics, el que importa és que no hi haja pobres. A base de repetició, aquest raonament es va imposant.

El que no té en compte és que en el nostre sistema econòmic perquè uns guanyen uns altres han de perdre, perquè hi haja rics hi ha d'haver pobres. L'actual sistema econòmic mundial es basa en la competitivitat. Però quan es parla de millorar la competitivitat, sempre és en relació a un altre. Una persona, una empresa, una regió, un país, no són competitius en termes absoluts. La competitivitat és un concepte relatiu; és a dir, som competitius en relació a una altra persona, a una altra empresa, a una altra regió, a un altre país. El que dèiem: en el nostre sistema econòmic, perquè uns guanyen, uns altres han de perdre. Sempre.

Una altra cosa que no té en compte el fals argument és que els recursos del nostre planeta són limitats, i per tant si algú es passa del consum que li pertoca, algú s'haurà de quedar curt per força. O això, o busquem altres planetes a on habitar, cosa bastant improbable.

El més greu és que tot això, que pot parèixer un poc abstracte, en realitat té unes conseqüències molt concretes sobre les vides molt concretes de milions d'éssers humans també molt concrets. Per a ser competitiva en el mercat laboral, una persona ha d'estar disposada a cobrar poc i treballar molt, a qualsevol hora i qualsevol dia de la setmana, de manera continuada o intermitent. Al cap i a la fi, ha de competir amb milers de persones disposades a fer-ho. Sobretot si hi ha molt d'atur, cosa que amb la robotització de l'economia serà difícil d'evitar. Per a ser competitiva, una empresa ha de reduir costos al màxim, i el més habitual és que ho faça en costos salarials, siga substituint treballadors per màquines o retallant els salaris. Perquè clar, ha de competir amb altres empreses disposades a fer-ho. Sobretot si hi ha més empreses que consumidors. Un país, per a ser competitiu i exportar a altres països, ha de pressionar a la baixa els preus dels seus productes, perquè altres països estaran disposats a fer-ho. Sobretot en una economia globalitzada i hiperproductiva. I en aquesta lògica perversa, els que acabem pagant la jugada som els treballadors i treballadores, cada vegada més precaris, mentre uns quants s'unflen les butxaques i encara tenen la cara de dir-nos que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. I això sense entrar en corruptes i corrupteles vàries, oligopolis energètics i espolis bancaris, que donarien per a un altre article.

Segons totes les notícies, se suposa que l'economia espanyola està eixint de la crisi i prova d'això és que torna a créixer al 3%. Superem ja els nivells del PIB de 2007; hauríem d'estar tots de festa celebrant-ho. Però els treballadors i treballadores continuem sent pobres, cada vegada més pobres, tinguem treball o no. A la província de Castelló, per exemple, l'augment de les desigualtats és evident. Un 1% d'assalariats cobra més de 77.000? a l'any, mentre un 63% no arriben als 1.000? mensuals (el 2007 eren un 41%) i un 38% cobra menys de 600? al mes (un 12% al 2007). Som, per tant, molt més pobres que abans de la suposada crisi, tot i que és curiós que durant aquesta, fins i tot en els pitjors anys, el PIB sempre es va mantindre per damunt dels nivells de 2006.

En resum: si el PIB és el pastís, algú s'ha estat engolint i continua engolint-se més porcions de les que li toquen. Efectivament, hi ha una preocupant onada de robatoris. Ens estan robant, sí. I molt.