En la celebració del seu 125é aniversari, el Teatre Principal de Castelló va acollir una altra obra de la productora La Zona, La Golondrina, del prolífic Guillem Clua, escrita originalment en català: L'oreneta, i inspirada en la terrible massacre gihadista en un club gai d'Orlando (Florida). Explica la història d'Amelia, Carmen Maura, una veterana professora de cant, mare d'una víctima de l'atemptat, que rep un dia a casa la visita de Ramon, Félix Gómez, un jove que vol millorar la seua tècnica vocal per cantar en el memorial en honor a sa mare, morta poc de temps abans en un accident. La cançó escollida, La Golondrina, sembla tenir un significat especial per als dos que s'anirà desvetlant a poc a poc mentre coneixem detalls del seu passat marcat per la massacre terrorista que els vincula tràgicament.
El públic, que omplia novament el coliseu castellonenc, tenia ganes de vore dalt de l'escenari una de les grans actrius espanyoles, de llarga i exitosa carrera cinematogràfica. I és que Carmen Maura, més enllà de ser símbol dels inicis de la filmografia d'Almodóvar s'ha bastit un nom amb lletres grans en més d'una cinematografia europea. Maura, que no acostuma a prodigar-se molt al teatre, ha acceptat tornar els escenaris amb un drama matisat amb un vernís amable, que tracta temes amb voluntat de profunditat, com a l'acceptació de la pèrdua, la unitat de destins, la fragilitat de l'amor o el descobriment de la veritat sobre el passat que obliga a reflexionar sobre les identitats dels éssers estimats i sobre la pròpia. Tot això en un mà a mà interpretatiu dels dos actors a escena que defensen, amb alguns moments intensos, i embolcallats en una escenografia realista amb detall simbòlic dissenyada per l'emergent Alessio Meloni, un text i una direcció de Josep Maria Mestres, de tall clàssic, que va satisfer a bona part dels espectadors que , de segur, van agrair la possibilitat de gaudir de la presència d'una diva.
