Juan Antonio Bertolín (nascut a Puçol l'any 1966 i resident a Almassora) va formar part en 2006 del projecte NOEMI (Noves Oportunitats Empresarials Mitjançant la Investigació) impulsat per l'aleshores conseller d'Universitat, Ciència i Empresa, Justo Nieto, i que va culminar amb la posada en marxa dels cinc parcs tecnològics de la Comunitat Valenciana, entre els quals hi ha el de la Universitat Jaume I, Espaitec. Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València i màster en Gestió i Promoció del Desenvolupament Local per l'UJI, va assumir la direcció d'Innovació d'Espaitec, el 2017 va ser nomenat director general del parc i ara també ha assumit la gerència de la Fundació General, càrrec en el qual relleva José Francisco Vicente Queralt.
P Quin és el paper de la fundació en la comunitat universitària castellonenca?
R La Fundació General és un mecanisme de suport a la universitat en diferents àmbits especialitzats: educatiu, cultural, científic, tècnic, foment de l'R+D i de la innovació entre altres activitats, mitjançant encàrrecs de gestió.
P Vosté que va estar en la fundació d'Espaitec, com diria que ha evolucionat?
R L'evolució del parc al llarg d'aquests anys ha estat creixent. Des del principi, es va fer un treball molt important per donar a conéixer Espaitec com un instrument d'interfície entre la universitat i el sector empresarial i, en els últims dos anys, s'ha treballat intensament per tal d'enfortir aquesta connexió, per a la qual cosa s'ha posat el focus en tres aspectes crucials inclosos en el seu pla estratègic: s'ha obert al sector de l'emprenedoria de la comunitat universitària, s'ha afavorit el procés de transferència tecnològica i de coneixement entre la universitat i l'entorn industrial o empresarial de la província de Castelló i s'ha incrementat el nombre d'empreses vinculades a l'ecosistema d'innovació d'Espaitec. En definitiva, el parc actua com un connector, facilitem la connexió.
P Quin és el principal motiu pel qual les empreses decideixen instal·lar-se a Espaitec?
R La proximitat a la universitat. L'actiu més important del parc és la universitat. Quan les empreses arriben al parc busquen aquest acostament a la universitat, tindre-hi algun tipus de vinculació. Saben que hi ha talent, que poden contractar talent de bona qualitat, tant en pràctiques com en plantilla. Busquen poder créixer com a empresa a més de poder ajudar-se de grups d'R+D de rellevància internacional per a desenvolupar innovació en els seus productes i serveis.
P En els últims anys s'està treballant a acostar el parc tecnològic també a la societat castellonenca. En quins eixos s'està treballant per tal de fer-ne la divulgació?
R Invertim el màxim esforç en difondre el que passa en un lloc com el parc: alta tecnologia, innovació, etc. perquè, qui no coneix, no sap ni pot valorar el que té. És fonamental ser capaç de transmetre el missatge adequat perquè la societat castellonenca siga conscient del valor que aporta un instrument com és el parc científic tecnològic d'una universitat en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
P És el llenguatge una de les principals barreres que impedeix o dificulta que la divulgació siga efectiva?
R És cert que fem servir una terminologia molt complexa i, de vegades, és difícil, però és la terminologia que s'utilitza en un entorn com el dels parcs científics i tecnològics, i aquest llenguatge no és molt proper a la societat. Com comentava, estem desenvolupant mecanismes per a convertir-nos en divulgadors d'allò que tenim amb un llenguatge clar i planer, que puga entendre qualsevol persona amb qualsevol tipus de coneixements, i això no és senzill. En l'entorn en què ens movem hi ha molta terminologia anglosaxona, molts conceptes específics que, de vegades, són difícils de transmetre.
P Quina qualificació li posaria a l'emprenedoria a Castelló?
R A Castelló hi ha molts emprenedors, i això ho hem vist en les diferents iniciatives que hem posat en marxa. No hi ha una estadística clara de quants emprenedors hi ha a Castelló però és cert que sí que s'ha detectat que hi ha una massa crítica molt important d'emprenedors a la província, i en continu creixement, que cal atendre i valorar. En la comunitat universitària també hem identificat que hi ha molt de talent i molt de talent emprenedor, sobretot en iniciatives que tinguen un impacte en la societat. Aquest fet s'ha traduït en la iniciativa UJI Emprèn OnSocial impulsada per l'UJI per a poder identificar solucions a reptes socials proposats pels universitaris o entitats o consistoris locals, i ajudar-los a conformar aquesta solució d'impacte social i tecnològica en una iniciativa empresarial que puga ser incubada al parc. Es tracta de plantejar-se què necessita la societat i com hi podem ajudar.
P Dins de la fundació hi ha una gran presència femenina en la plantilla però aquesta situació no es produeix en les empreses instal·lades a Espaitec, on el 70 % són homes. Com es podria incentivar que les dones augmenten la seua presència en el sector tecnològic?
R Em sembla un tema molt important sobre el qual cal reflexionar però la decisió de la contractació és de l'empresa, no nostra. És cert que en el parc científic tecnològic i en l'entorn en què ens movem (la tecnologia i la ciència) no és tan fàcil trobar dones. En l'Associació de Parcs Científics Tecnològics d'Espanya (APTE) ja s'està treballant per a reduir la bretxa en el terreny de la ciència, coneguda com la bretxa STEM, en Secundària.
