Les pintures rupestres de Vilafamés es van descobrir en 1963 i en 1970 es va fundar el Museu d'Art Contemporani. Aleshores, van aparèixer tota una plèiade d'artistes, pintors i escultors convidats per Vicente Aguilera Cerni, que inauguràvem un dels museus contemporanis més singulars d'Espanya. Entre aquells pioners es trobava Amat Bellés i Roig, nascut a la Pobla Tornesa, que no va vindre com a veí del poble del costat sinó com artista, a través de la galeria Barbie de Barcelona. En aquell moment, Bellés va impressionar als visitants del museu pel realisme d'un quadre on hi avia pintada una carta esgarrada i enganxada amb cinta de cel·lofan que molts espectadors grataven per comprovar si era o no era real. Mig segle més tard, l'artista ens torna a sorprendre, aquesta vegada amb un llibre, Iconologia d'unes pintures rupestres, editat per l'Ajuntament de Vilafamés.
Quan Amat Bellés es trobava encara en un estat incipient de la investigació que finalment ha vist la llum, m'explicava que la figura complexa amb una espiral de les pintures prehistòriques de l'Abric del Castell de Vilafamés es podia trobar també en molts altres llocs del món, en cultures molt allunyades en el temps i en l'espai. Eixa figura geomètrica i la forma irregular de baix, segons totes les primeres hipòtesis fa al·lusió a la fertilitat. Cosa que no m'estranyava gens ni mica si tenim en compte que la fertilitat com a forma de perpetuar l'espècie ha sigut una de les grans preocupacions dels col·lectius humans de totes les èpoques, per tant no és gens desgavellat que les diferents icones que la representen les trobem escampades per arreu del món.
A partir d'aquest punt de partida, Bellés desglossa la figura de Vilafamés en dues parts, les separa i les estudia de forma aïllada, buscant la similitud de cadascuna de les parts amb altres figures produïdes en altres llocs del món i en altres èpoques de la història. Per a la part inferior de l'espiral, l'autor ha regirat i ha buscat per tot arreu formes anàlogues que reforcen la idea inicial: la figura rupestre de Vilafamés és una representació esquemàtica de l'inici de la vida en el ventre matern.
El monogràfic ha estat possible gràcies al pregon treball de recerca i a la capacitat d'observació i anàlisi de l'autor, que no sols ha estudiat la figura més de l'espiral de l'abric del Castell, sinó que també ha considerat en aquest llibre la resta de les figures rupestres de les balmes vilafamesines, com l'ídol oculat del mateix abric o la figura antropomorfa de les Roques de Mallassén. Totes aquestes pintures rupestres formen part de les representacions prehistòriques de l'arc mediterrani que, en 1998, la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat.
Per tots aquests motius, paga la pena llegir 'Iconologia d'unes pintures rupestres,' per l'esforç de recerca de l'autor, perquè ens ofereix una mirada molt ben documentada, diferent i inèdita sobre les pintures rupestres de Vilafamés. Una mirada complementaria als estudis arqueològics que, a més a més, ens convida a reflexionar sobre la interculturalitat dels símbols prehistòrics que tenim a casa nostra.
