Esta nit comença la campanya per a les eleccions municipals. A Castelló hi ha una dona, Begoña Carrasco, que vol liderar el canvi i retornar-li a la ciutat el clima de convivència i respecte que sens dubte mereix.
Estos quatre anys han estat els del desgovern de l'esquerra, amb una alcaldessa socialista nugada de mans i peus pels seus socis radicals i pro-independentistes. El PSOE de Castelló ha virat cap al populisme a la recerca d'un projecte i d'un discurs radicals davant el buit teòric i pràctic de la socialdemocràcia.
El PSOE que ha estat governant amb independentistes i bolivarians, no te cap relació amb aquell partit que va governar la ciutat des de 1979 fins el 1991. Aquell partit que havia trencat amb el marxisme, va adoptar un pragmatisme possibilista, va enterrar els fantasmes del passat i va anticipar la tercera via adoptada pels socialdemòcrates europeus al començament dels anys 90.
Però el PSOE de 2019 se sembla molt més al socialisme radical dels anys 30, encabotat en imposar un model sectari i excloent que ignora el pluralisme de la societat espanyola i que presenta signes clarament autoritaris.
A les pròximes eleccions municipals està en joc si Castelló opta per una visió revisionista i rupturista de la convivència i el consens que des de fa més de 40 anys ens ha permès viure en el major període de prosperitat de la nostra història; o pel contrari des de la moderació, encarar un canvi que recupere els principis sobre els que se fonamenta una societat oberta amb pluralitat de valors.
Castelló necessita un projecte i una política diferent a la d'estos quatre anys de tripartit social-nacional-populista. Una política que només pot procedir d'un centredreta liberal i moderat que trenque amb el statu quo col·lectivista que, limita la llibertat individual.
És imprescindible col·locar la llibertat en l'eix de l'acció de govern municipal; establir les condicions per a que els castellonencs puguen dirigir la seua vida com desitgen, retornar-los la llibertat d'elecció de la que hui manquen en decisions essencials de la seua existència com elegir escola per als seus fills i filles; poder triar centre mèdic i metge per ser atesos de les seues dolències o poder decidir com anomenar a la seua ciutat, si Castelló o Castellón.
El passat dilluns al desdejuni al Real Casino Antic, Begoña va detallar les més de 200 propostes que te per a Castelló. Des de bonificacions fiscals, a plans de foment de l'ocupació; des d'un pla estratègic amb mesures socials i urbanístiques, a la reclamació d'infraestructures vitals per a la ciutat; des de la creació de places de residència per a majors, a la reducció de la burocràcia mitjançant la 'finestra única'.
Cal deslliurar als castellonencs de la tutela d'un poder públic invasor de la seua esfera d'autonomia en nom d'una falsa igualtat.
I és que davant l'igualitarisme ranci de l'esquerra cal una alcaldessa com Begoña Carrasco, que defensa la igualtat d'oportunitats, el valor del talent, la recompensa del mèrit i de l'esforç, que constitueixen l'essència d'una vida digna. Begoña representa a una ciutat de Castelló distinta, optimista i confiada en la que és possible escapar del sectarisme, del prejudici ideològic i de la mediocritat ramplona amb la que el tripartit desgoverna la ciutat.
