Una vegada Toni Royo em va recriminar amablement que tenia certa tendència a posar títols estrafolaris als meus articles, cosa que segons ell comportava el risc de desincentivar la seua lectura. És possible. No ho sé. De fet, de vegades el títol sorgeix abans que l'article, com este.
Ahir va ser un dia important per al nostre autogovern, perquè es van constituir les Corts de la Desena legislatura, que tornarà a Presidir el valencianista Enric Morera. Que un President repetisca una segona legislatura no es produïa des de feia més de 30 anys. Això és una confirmació del bon treball fet per Morera. Recordem que hi ha una expresidenta a la presó, i un expresident que no crec que tarde molt a acabar-hi. El PP. Afortunadament este país nostre ha canviat en només quatre anys.
Crec que és una mostra més de l'esperit del Botànic (I ara escriuré alguns conceptes botànics com ara jungermanniopsida, alquequengi i croococcals, només pel gust de complicar-li la vida al mateix preocupat Toni Royo, perquè em va dir que té el costum de llegir en veu alta estos articles meus. I sé que patirà per dir estes paraules, però de passada entendrà el significat del títol. I és que hipopotomonstrosesquipedalofòbia és la por a pronunciar paraules molt llargues, científiques o poc comuns.) I feta la maldat, reprenc.
El Botànic ens ha salvat del Zoològic. D'un zoològic d'espècies corruptes, de gent que havia convertit la política en un abocador. I de crespadors professionals, que entenen la política com la provocació permanent. Que estan més a prop de ser parlamentides que parlamentaris. I de la novetat de la temporada, aquell grup que jurava dijous «por Dios y por España», amb una Bíblia i una creu. I en alguns casos amb un rosari. Clar que això de la creu també ho va fer un altre fonamentalista cristià, Cotino, quan va jurar com a President, eixe que deia jo que està en capelleta. Sempre ho ha estat.
El PP es disgusta molt quan li recordes la bassa de purins en la que van convertir la política, i diuen que s'han regenerat, obviant que només es pot regenerar allò que havia degenerat. A mi sentir-los parlar de regeneració, em produeix un enreveixinament capil·lar total (perdona Toni, ara no puc parar). I pense en Carlos Fabra, un senyor condemnat a la presó acudint a donar suport a Carrasco i Sales, en pla... Padrí de la regeneració. La regeneració que no ha evitat que alguns dels actuals regidors, i també a uns quants dels diputats que dijous juraven a València, amb posat cerimoniós, aconseguiren els seus càrrecs públics del 2007 gràcies a pagar la campanya amb els diners de la Gürtel. Hi ha sentència. Són els mateixos. També a Castelló.
Estos passats quatre anys, els hi hem sentit impostar una dignitat teatralitzada per pronunciar grans paraules, de vegades a crits, però n'hi ha una que els hi fa por, paüra pronunciar. La paraula «perdó». I és que demanar perdó és un exercici d'humilitat que la dreta no practica. Ni tan sols, quan com el PP, passen en 4 anys i un dia, de 55 escons a 19. I a Castelló, de 14 regidors a 8...i baixant. Deuen patir d' hipopotomonstrosesquipedaliofòbia.
