Aquest passat dijous va ser un dia gran al Palau de Benicarló (o dels Borja) que es va inaugurar la X legislatura de les Corts Valencianes. L'origen d'aquest òrgan legislatiu es troba a l'edat Mitjana sota el regnat de Jaume I, al que a més que de Conqueridor caldria dir-li «Jaume I el legislador» puix com es per tots conegut també va promulgar Els Furs. Les Corts i totes les institucions valencianes, varen ser abolides per Felip V, al que els Socarrats varen tindre a bé posar-lo cap avall (el seu quadre) després de la desfeta dels Decrets de Nova Planta que va deixar la nostra terra sense lleis pròpies i ens varen aplicar les de Castella «por Derecho de Conquista». Afortunadament, amb l'Estatut d'Autonomia de 1982 varem recuperar -després de dos segles i mig d'espera- la Generalitat Valenciana i les Corts que són el seu parlament. Encara ens queda, la plena recuperació del Dret civil valencià com a Dret que també ens varen abolir en aquells malaurats Decrets de Nova planta.
Dijous vaig tindre la sort de poder assistir a l'esmentada inauguració amb el president de l'Associació de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, per a fer la nostra faena de lobbistes del Dret civil. Que va ser un dia gran per a molts es va vore, quan Ximo Puig va entrar dins del Palau i va passar per davant de les estàtues dels Borja (com si d'un arc triomfal es tractara) amb un gran somriure, acompanyat per les primeres espases del Pspv-Psoe, com Manolo Mata, José Muñoz i diversos consellers. La cerimònia de posada en marxa de la legislatura va ser molt emotiva, especialment pel discurs inaugural, que com si d'una llissó magistral es tractara, va fer el conseller d'Hisenda en funcions Vicent Soler. De entre les seues paraules cal destacar que Vicent, va formar part del grup dels "Deu d'Alaquàs" que varen ser detinguts per la temuda Brigada Politico-Social que als va posar a disposició no molt menys temut Tribunal de Orden Público en 1975.
Gràcies a la llei d'amnistia es varen lliurar d'anar a presó. Però el fet distintiu d'aquest grup, front altre detinguts polítics, es que per primera vegada uns valencians varen ser detinguts per motius que tenien que veure amb la petició d'autogovern per a la nostra terra...Destacades va ser també les paraules d'Enric Morera, que entre altres va demanar als diputats a evitar que les Corts es convertisquen en un «reality show».
La nota discordant la va protagonitzar el nou Grup Parlamentari de Vox, el membres del qual, a l'hora de jurar o prometre varen dir allò de "Juro por Dios y por España", alguns esperavem que digueren allò de "por los Fueros" però no va ser així. Tot allò acompanyat d'un atrezo tardo-franquista amb bíblia en mà i un crucifix. Com si haguerem estat a les Corts Franquistes. Eixa simbologia no presagia res bo per a la propera legislatura. Màxim quan l'entrada dels de Vox a l'hemicicle tots en fila em va recordar a eixes pel·lícules de l'Oest quan els dolents entren intimidant al Saloon. Als grup de les Corts Valencianes crec que prompte els batejaran com la "banda de los LLanos", per l'embolic que es va fer dijous passat amb la confusió de nom i cognoms d'eixe grup que porten la paraula "Llanos". Crec que l'espectacle va a estar garantit per la propera legislatura, on cada sessió de Corts hi haurà competició entre els tres grups de la Dreta a vore qui és més dur amb el nou Consell que encara està per vindre.
No puc acabar aquest article sense parlar del debat que hi va haver aquesta setmana en la nostra cadena televisiva, A Punt entre els candidats a l'alcaldia de Castelló. La novetat va ser el nou candidat de Unides Podem, que va fugir de la clàssica ficada de dit a l'ull de Xavi del Senyor als seus companys de Pacte del Grau. Crec que Begoña Carrasco va perdre la seua oportunitat d'or d'haver noquejat a l'Alcaldessa de Castelló, Amparo Marco que va estar en actitud Presidencial, a l'estil de Pedro Sánchez en els dos debats, i va respondre amb consistència front a tots els atacs dels seus rivals directes com són Carrasco pel PP i Marin-Buck per part de Ciudadanos. La veritat es que Carrasco te molt difícil vendre propostes a la ciutadania després d'haver governat durat vint anys a Castelló i no haver fet aleshores el que ara prometen que faran.
La veritat es que encara queden set dies de campanya i vorem si les expectatives que es varen crear després de la victòria socialista es mantenen o surgix algú element distorsionador. A dia de hui dos coses que reforcen als socialistes, la detenció de Josu Tenera, que apaga qualsevol intent de la dreta de implicar al PSOE amb Bildu, així com la negativa de les Corts Catalanes de permetre que Iceta siga designat Senador. Des de la dreta ja no podem parlar de pactes amb els independentistes, especialment ara que han sigut ells que pers segona vegada -després de fer-ho amb ocasió de oposar-se als Pressupostos Generals de l'Estat- han votat de agafats de la maneta dels independentistes. Una vegada més la dreta ensenya la poteta practicant allò de «haz lo que yo diga pero no lo que yo haga» .
