"Em negue a parlar de política local amb tu i amb totcristo, si no és a base de xistes"

S. 6 març 1979

Benvolgut Lisseín:

a) T’adjunte el pròleg al Llach. Si a ell o a tu no us agrada, oblideu-lo, i en pau.

b) Paco m’informà dels canvis que vols introduir en L’Espill. Em semblen perfectes. A condició naturalment que no poses el meu nom com a director de la revista.

c) Em negue a parlar de política local amb tu i amb totcristo, si no és a base de xistes. Això, traduït en termes seriosos, vol dir que si Acció Cultural no arriba als 2000 socis al llarg del curs (anava a posar-hi 3000), més val que replantegem l’estratègia i que ens dediquem a promoure la candidatura del doctor Broseta (i no Brosseta) a Fallera Major.

d) Vinc d’Alcoi ara mateix, i a Alcoi encara no saben què és l’Acció Cultural.

e) Voldria parlar a soles amb el president i ràpidament expresident Albinyana. Digues-li-ho a Ninet. Podria ser un dinar, i jo vindria a València a posta.

f) Les coses que em va explicar el barbut del Pitarch no m’acabaren de convèncer. Tots som «tontos», però vosaltres més que jo: paciència!

g) Hauries de preparar una forma o altra de substituir-me com a president de totes les presidències que m’has atribuït. Cada dia tinc més «mal gènit» i començaré a ser perillós.

Besets a la Rosa i a les criatures.

Teu

S., 11 nov. 81

Lisseín:

Vull:

a) el dibuix de Genovés.

b) llegir el llibre que Seva va enviar als Premis Octubre,

i

c) dimitir de totes les coses de què puc dimitir,

i

d) dormir, dormir, dormir...

Si em pots facilitar qualsevol d’aquestes coses (deixar-me dormir, per exemple), t’ho agrairé molt.

Besets a la Rosita i a les criatures.

Suyo afectísimo

1 juliol 1989

A

Eliseu Climent,

amo d’El Temps,

València.

Benvolgut amic:

He vist en l’últim número d’El Temps (263) que els cagallons de la gramàtica que vigilen la revista s’han pres la llibertat de «corregir-me» (i de deixar-me en ridícul, una volta més). Crec que ja ho han fet en alguna altra ocasió. Però ara vull protestar, i, de passada, demanar-te la supressió definitiva del «Bon dia», que no té cap sentit en les planes del setmanari.

Cordialment