16 de mayo de 2018
16.05.2018
Opinió

Vint hores de xantatges, deslleialtats i fermesa

16.05.2018 | 08:23

Vint hores va durar la suspensió de la recollida del fem a la Vall d'Albaida. És el temps que va passar des que diumenge a la nit l'empresa concessionària decidira incomplir el contracte fins que es va reprendre el servei. Vint hores de xantatges, deslleialtats i fermesa, vint hores que serviren per despullar a molts, vint hores que deixaren en evidència qui és qui a Ontinyent i a la Vall d'Albaida políticament parlant.

L'envit plantejat per l'empresa de la basura ha deixat al descobert les vergonyes i les incapacitats de certs polítics ambs aspiracions. Dirigents que en lloc de posar facilitats a l'hora de negociar amb l'empresa, van voler aprofitar políticament la situació per qüestionar, precisament, als governants de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida que han regulat el ritme de pagaments a l'empresa, han reduït el deute i han permés que Albaida puga pagar els 1,4 milions d'euros de deute a poc a poc. Això es diu refregar-se en el fem enlloc d'ajudar a dur-lo on toca. Això es diu falta de compromís amb la comarca i amb qui t'ajuda. Això es diu baix perfil polític i oportunisme. La política es va inventar per resoldre els problemes de la ciutadania, i en eixes vint hores, el primer que s'havia de fer era traure el fem dels carrers, que era la pistola que va posar damunt la taula l'empresa per traure el major benefici possible.

De la suspensió del servei no es va concretar ni dia ni hora, ni serveis mínims, generant una situació d'insalubritat especialment significativa en proximitats a centres sanitaris, escolars, etc. Generant un greu risc de salut pública. Els alcaldes i alcaldesses, reunits el matí de dilluns, decidiren donar el mandat als representants de la mancomunitat de renegociar l'acord de pagament del deute amb Recisa (al qual la pròpia empresa va renunciar la setmana anterior amb noves exigències). A la nostra comarca en nostres veïns estan al dia en els pagaments dels rebuts del fem als seus pobles pero no tots eixos pobles traslladen eixos pagaments a la mancomunitat, sent doblement deslleials amb els seu veïns.

A Ontinyent, amb la seua peculiaritat amb la recollida del servei porta a porta, l'alcalde Jorge Rodríguez no va permetre el xantatge empresarial i va acabar fent un colp d'efecte en un moment clau. Quan les negociacions estaven en màxims per part de Recisa, va contractar altra empresa per retirar el fem dels carrers d'Ontinyent de manera immediata. Sense fem pels carrers, l'empresa havia perdut el seu principal argument negociador: la pressió ciutadana. El qui escriu va estar present en unes negociacions durísimes, que finalment van fructificar en la represa del servei. I els asegure que l'acord que va permetre la represa del servei no difereix substancialment d'aquell al que s'havia arribat la setmana anterior.

Perquè eixa és una altra. Hi havia un principi d'acord per renegociar el pagament del deute acumulat durant els diferents mandats del Partit Popular quan vam viure el "això no ho pague jo" de l'exalcalde d'Albaida Juan José Beneyto o el "president a la fuga" que va fer F iliberto Tortosa a la mancomunitat. Eixe deute, que ja s'havia retallat ara a mínims històrics, es va renegociar, i tot anava bé fins que els interlocutors de l'empresa, misteriosament, van canviar de la nit al matí. Les negociacions i la bona voluntat existent van quedar en res, per a prendre unes mesures de pressió tan brutals com la suspensió d'un servei públic sense previ avís. En qualsevol cas, en vint hores, la crisi estava resolta. I no fou gràcies als oportunistes de la política. Ni gràcies als de la falta de compromís i els tuits pel telefonet des del sofà o des del pupitre.

Als twitters i twitteres de sofà cal recordar-los que aquest govern de la Mancomunitat de la Vall, a banda de la solució d'un conflicte que afectava directament els veïns i les veïnes que paguen escrupolosament les seues taxes, va detenir la sangria econòmica i mediambiental que ocasionava l'arbitrarietat del PP, quan des de la Generalitat va passar per damunt del Pla de Minimització de Residus de la Vall d'Albaida, i van imposar transferir el fem a Ròtova.

Aquest govern de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida va aconseguir el respecte a la singularitat del pla per part del COR. I aquest Govern, per afrontar la negociació amb Recisa, ha trobat entrebancs com la falta de suport en els moments claus del PP i de Compromís, que poques hores després d'assumir en una reunió que caldria fer una aportació reintegrable de rescabalament pels sobrecostos del transport a Ròtova que proporcionaria a la mancomunitat una liquidesa que hauria permès parlar en altres termes amb l'empresa que gestiona la recollida del fem a la comarca. Més sorprenent, encara, quan estos dos partits sí que van votar junts, allà pel febrer de 2015, governant encara el PP, un conveni per al pagament del deute històric a l'empresa del fem. Dos partits que ara han tornat a fulminar una oportunitat d'unió, el que demostra que el concepte de Mancomunitat de Serveis que tant pregonen quan els interessa no se'l creuen ni se l'han cregut mai.


Política és resoldre problemes

Els que governem som conscients que ens han votat per resoldre problemes i canviar una inèrcia de deixadesa i despreocupació que ha generat els problemes actuals de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida. Als qui fan pseudopolítica de crítiques interessades des del sofà, sense entrar al fons dels problemes i sense valorar el dur treball del dia a dia en una mancomunitat lastrada, els convidem a sumar-se a la nostra aposta per una política de trellat on fer, proposar i sumar des de les institucions comuns siga la màxima prioritat. Nosaltres farem el que sabem fer millor: política sempre seriosa, amb fets. I actuarem pel bé de totes i tots.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook